dijous, 28 d’abril de 2016

La Biblioteca recomana... La vida sense la Sara Amat

http://www.jaimes.cat/imagenes/poridentidad?identidad=8da363a6-114b-4ba7-a0d0-96af6b692343&ancho=900&alto= 

Avui us recomanem l’últim Premi Sant Jordi. Es titula La vida sense la Sara Amat i el seu autor és el Pep Puig.

En aquesta edició del Premi Sant Jordi els membres del jurat han escollit per unanimitat aquesta novel·la d’un autor gairebé desconegut, trencant la tendència dels últims anys, en què havien guanyat autors mediàtics.

La vida sense la Sara Amat ha commogut al jurat i segur que també agradarà als lectors. La novel·la narra el pas que el protagonista, el Pep, un noi de només 12 anys, fa cap a l’adolescència, deixant enrere la comoditat i la pau de la infància. I aquest pas el farà en companyia de la Sara Amat, que ha fugit de casa seva i s’amaga a l’habitació del Pep durant 12 dies, fins que marxa definitivament del poble.

Aquest fet es produeix a finals d’estiu, al poble d’Ullastrell, on hi viu la Sara amb la seva família i el Pep hi passa alguns dies de vacances a casa de la seva padrina, la Maria. I la història arrenca quan el protagonista ja ha tornat a l’escola i recorda aquests dies viscuts amb la Sara Amat.

La relació entre el Pep i la Sara primerament és distant ja que la Sara és una nena valenta, decidida i  molt més adulta que el Pep, que encara té la innocència pròpia de la infantesa. Aquestes diferències entre ells dos s’aniran llimant amb els dies i el Pep es deixarà guiar per la Sara per endinsar-se cap a la maduresa i descobrir que, sovint, la vida dels adults es mou entre secrets i aparences.

L’autor aconsegueix introduir-te totalment en la història, creant uns personatges molt reals descrits magistralment i narrant les vivències i els descobriments que va fent el Pep en primera persona. El contrast entre la pau que ha suposat fins ara la infantesa per al Pep i la guerra de sentiments que significa el canvi cap a l’adolescència són l’eix on gira La vida sense la Sara Amat. I a més a més els protagonistes també llegeixen Guerra i Pau, de Tolstoi, i, per tant, hi ha contínues referències a aquest binomi i, per extensió, als conflictes interns que ens depara la vida.

El descobriment de la vida adulta per part del Pep i la manera com ho fa en companyia de la Sara Amat es converteix en una història absorbent, que flueix amb naturalitat i sense presses però que no voldreu deixar fins al final. Segur que us deixarà un bon gust de boca.
_______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 27 d'abril de 2016.
 


divendres, 22 d’abril de 2016

Estrenem la primavera amb noves novel·les

 

Hem canviat d'estació, ja som a la primavera! I tenim Sant Jordi a la cantonada! Però el que no canvia són els hàbits de lectura, sigui primavera, estiu, tardor o hivern. Veniu a donar un cop d'ull a les últimes novetats de novel·la que ens han arribat. Cliqueu a sobre el títol per veure si estan disponibles per al préstec. Bona lectura!
 

dijous, 21 d’abril de 2016

La Biblioteca recomana... A punt d'estrena

http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/wp-content/uploads/2016/03/portada_a-punt-destrena_maria-carme-roca.jpg 

Avui us volem recomanar l’última novel·la de la Maria Carme Roca, es titula A punt d’estrena, amb el subtítol De Can Jorba a Pertegaz. El somni d’una maniquí. L’edició és de Columna. Maria Carme Roca és una autora molt prolífica, amb una cinquantena de títols publicats fins ara.

Aquesta novel·la narra la història d’una noia, l’Eulàlia Rovira, que vol ser maniquí a la Barcelona dels anys 50, una època en què aquesta feina no estava ben vista. Ja de ben petita la seva distracció és mirar-se les revistes de moda on apareixen les “top model” amb tot el seu glamour i somia a convertir-se en una d’elles.

El seu gran somni de mica en mica es va realitzant, però per aconseguir-lo l’Eulàlia viurà situacions delicades i el camí  cap a la fama no serà gens fàcil. Ella pertany a una família barcelonina amb una bona situació, que també té lligams a Manresa, ciutat de la família Jorba, que va crear una gran empresa dedicada al tèxtil. L’Eulàlia, doncs, aprofitant aquesta circumstància primer treballarà com a dependenta a Can Jorba, un edifici emblemàtic situat al Portal de l’Àngel de la ciutat comtal, i a partir d’aquí s’anirà fent un lloc en les passarel·les de moda.

La història comença quan, amb 27 anys, l’Eulàlia ja treballa professionalment com a maniquí, a més a més molt ben cotitzada. Però arran de la seva situació matrimonial, la protagonista anirà desgranant tot el què ha viscut fins llavors, ja des de la seva infantesa.

Amb aquest recorregut vital que fa la protagonista, l’autora ens mostra els contrastos de la Barcelona de la postguerra, entre la misèria i les ganes de prosperar per tenir un cert estatus econòmic i social i entrar a formar part del “glamour”. Es tracta d’un thriller costumista on es barreja la realitat de l’alta costura d’aquella època, amb la ficció de la trama.

Un dels màxims exponents de la moda barcelonina dels anys 50 era Manuel Pertegaz, ja que les seves creacions com a modista vestien les maniquís més cotitzades de les passarel·les. Ell i la família Jorba són els referents que utilitza l’autora per endinsar-nos en la vida de l’Eulàlia Rovira i entrar en l’ambient de l’alta costura de l’època. I ho fa amb una narrativa plena de girs i misteris que es van desvelant de mica en mica, creant un suspens que enganxa fins al final, quan la protagonista ja està a punt d’estrena.
___________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 20 d'abril de 2016.

dimecres, 20 d’abril de 2016

dijous, 14 d’abril de 2016

La Biblioteca recomana... Un gos

http://www.llibres.cat/imagenes/poridentidad?identidad=6ea653ee-b89b-411f-a3f0-6aa57282afc6&ancho=900&alto= 

Aquesta setmana la recomanació que us fem és la novel·la titulada Un gos, de l’escriptor i traductor Alejandro Palomas. En català l’ha editat Columna i l’original en castellà, Un perro, l’ha editat Destino.

A Un gos tornen a aparèixer alguns dels personatges d’una anterior novel·la de Palomas, titulada Una mare, que va tenir un gran èxit de crítica, per part de llibreters, crítics i lectors. Un gos, però, no és la continuació d’Una mare.

La història que explica Palomas en aquesta ocasió transcorre en només 24 hores, quan l’Amàlia i els seus fills estan pendents de rebre una trucada que es fa esperar i mentrestant en Fer, el fill, va reflexionant sobre diferents moments del passat de la família i sobre la història del seu gos, anomenat R. D’aquesta manera, durant l’espera, anem coneixent les relacions familiars, les tensions i el moments de felicitat passats, els secrets i les incomprensions; creant una tensió creixent pel moment present.

És una història molt reflexiva sobre la vida, la família, l’amor i les segones oportunitats. I també, és clar, sobre la relació de les persones amb els seus animals de companyia, de com els poden arribar a estimar.

L’Amàlia és una mare albina divorciada que té dues filles, l’Emma i la Sílvia, i un fill, en Fer. Ella és una persona molt innocent, molt de casa seva i té unes sortides força esperpèntiques, fet que la converteixen en un personatge molt surrealista. La relació que l’Amàlia té amb els seus fills i els animals de companyia va teixint una realitat molt quotidiana, molt propera, que sense adonar-te’n t’endinsa en la història com si en formessis part.  

Un gos té moments dramàtics però també té molts tocs d’humor, i això provoca que puguis passar de riure a plorar intensament en només dues pàgines. La força de la història són els seus personatges, peculiars tots ells, però que es fan estimar.

Alejandro Palomas aconsegueix que la lectura d’aquesta novel·la et faci aflorar els sentiments més profunds, et remogui per dins, faci que t’aturis un moment per pensar en el què acabes de llegir i com t’afecta. És una lectura molt absorbent des de la primera pàgina, i quan l’acabes et deixa un buit. Si us animeu a llegir-lo no us decebrà.
_______________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 13 d'abril de 2016.