dimecres, 23 de desembre del 2015

La Biblioteca recomana... Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres


La novel·la que us comentarem avui està ambientada en un país àrtic, entre la neu i el fred. Es titula Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres. La seva autora és l’escriptora i filòloga Mònica Batet i Meteora és l’editorial que l’ha publicat.

La història comença quan una nena es queda a viure a casa del seu avi perquè els seus pares han de fugir a París per raons polítiques. És durant el temps de la Gran Nevada, un fenomen climatològic que es produeix en el país àrtic on viu la protagonista de la novel·la, de la qual no en coneixem el nom.

Aquest país està governat per un règim dictatorial i amb el temps la nena es farà noia i anirà entenent perquè els seus pares van marxar, alhora que també descobrirà algunes de les atrocitats del règim i patirà les conseqüències de la seva opressió.

Però la protagonista lluitarà en un clima advers, amb molt de fred i neu per tot arreu. L’autora ens descriu aquest paisatge creant una sensació de desemparament que embolcalla la protagonista constantment.

Escrita en primera persona, aquesta novel·la et deixa tocat, t’estremeixen les reflexions de la protagonista que des de l’edat madura va explicant el seu creixement com a persona en un ambient totalment hostil.

Mònica Batet té una gran traça en crear mons propis, amb unes descripcions que et deixen sense paraules i et situen al centre de la història, com si l’estiguessis compartint amb la protagonista.

La lectura és amena. Amb un ritme planer l’autora va introduint informacions de mica en mica, creant una atmosfera gairebé hipnotitzadora que t’absorbeix totalment. I no et deixa indiferent, et fa sentir totes les emocions. Així, al llarg de les pàgines ens fa plorar però també riure, odiar però també estimar; i fins i tot ens pot fer emprenyar. Però tot sense que ens passin les ganes de continuar llegint, malgrat la fredor de l’ambient.

Un ambient que la protagonista intenta aïllar-se’n refugiant-se en la seva imaginació i rememorant la gesta dels exploradors RoaldAmundsen i Robert Falcon Scott, els seus ídols d’infantesa. La valentia d’ells ajudaran la protagonista a superar els seus propis obstacles.

Una obra colpidora, no us la deixeu perdre.
_______________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 23 de desembre de 2015.

dijous, 17 de desembre del 2015

La Biblioteca recomana... La maledicció dels Palmisano



Avui us volem recomanar l’última novel·la del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal que es titula La maledicció dels Palmisano. En català l’ha editada Columna i la traducció al castellà l’ha publicat Destino.

Aquesta novel·la està ambientada a Itàlia, concretament al sud-est, a la regió de La Pulla, que és a la costa del mar Adriàtic (el taló de la bota). En aquest entorn, d’una gran bellesa paisatgística, per cert molt ben descrita per l’autor, transcorren diferents històries d’amor de parelles que quedaran trencades per l’esclat de la Primera Guerra Mundial. A partir d’aquí coneixerem la maledicció que plana sobre la família Palmisano. Segons aquesta maledicció tots els barons d’aquesta família moren com a conseqüència de la guerra.

Protagonitzen la història dues famílies, els Palmisano i els Convertini, que idearan un pla per intentar que no morin més homes Palmisano a la guerra. Aquesta decisió afectarà l’últim nadó nascut dels Palmisano, Vitantonio, que faran passar com si fos fill dels Convertini i germà bessó de la Giovanna Convertini. Aquests dos infants i després adolescents creixeran totalment aliens a aquest secret molt ben guardat per les seves mares. Fins que esclata la Segona Guerra Mundial i es veuen obligats a prendre-hi partit.

Les seves vides felices entre oliveres i vinyes de cop i volta canviaran i es trobaran amb els efectes de la guerra, les desgràcies que comporta i els conflictes interns que això els suposarà.

Rafel Nadal utilitza la família per endinsar-se en altres aspectes de la vida dels protagonistes, en les relacions personals i els sentiments d’amor i odi que aquestes els ocasionen, tant a nivell personal com col·lectiu. A partir de la quotidianitat de la Giovanna i de Vitantonio l’autor ens va descobrint també els magnífics paisatges que els envolten i de mica en mica també arriba el dramatisme de la guerra, que ens descriu sense estalviar cap detall.

Així, La maledicció dels Palmisano és per una banda una història plàcida on la família i l’amor en són protagonistes però per una altra banda també és el dramatisme històric d’Itàlia durant la Primera i Segona Guerra Mundial.

És un llibre que es llegeix molt bé ja que té els capítols curts, de dues o tres pàgines, i agrupats en cinc parts. A més la prosa que utilitza Rafel Nadal és àgil i rica de vocabulari, amb la qual aconsegueix una història molt ben ambientada. Segur que us agradarà.
__________________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 16 de desembre de 2015.


dijous, 10 de desembre del 2015

La Biblioteca recomana... La mort del pare

http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2015/03/la-mort-del-pare.jpg 

Aquesta setmana us portem una novel·la autobiogràfica de l’escriptor noruec Karl Ove Knausgard. Es titula La mort del pare i és la primera del total de sis que conformen aquesta autobiografia en volums titulada La meva lluita. En català l’ha editat L’altra editorial i en castellà Anagrama.

Amb aquesta novel·la l’autor fa un repàs de la seva vida des de la infantesa fins que el seu pare mor consumit per l’alcoholisme. Així, té dues parts, la primera que és narrada des del nen que va ser Karl Ove, i la segona narrada ja des de l’edat adulta quan fa front a la mort del seu pare.

És una novel·la que recrea la vida quotidiana de l’autor, les seves emocions i reaccions, com viu i pensa als seus quaranta anys i com el seu passat explica el seu present. Aquest primer volum ens acosta a la seva infantesa i adolescència, amb les seves primeres experiències amb l’alcohol, el sexe,... la relació amb els companys i la passió per la música. Però també fa palesa la seva solitud en una situació familiar difícil, amb una mare distant i un pare amb canvis constants d’humor a qui té por.

És una història molt directa, que atrapa des de la primera pàgina per la seva sinceritat, perquè mostra una realitat com podria ser la de qualsevol de nosaltres, amb molt realisme i amb reflexions personals constants però també universals. La societat, les religions,... són temes que tracta profundament, amb reflexions sobre l’existència i el fet de lluitar dia a dia per tirar endavant.

La mort del pare és una història narrada d’una forma peculiar ja que l’autor a estones abandona la línia narrativa per parar-se en alguna reflexió que pot durar dues o tres pàgines, fins que torna a agafar el fil conductor com si res. Però no per això és difícil de seguir, al contrari, atrapa d’una manera que t’endinsa en la història i alhora et fa pensar. Revius amb l’autor les seves frustracions i febleses i entres directament a la seva intimitat, que té moments rutinaris però també situacions dures, intenses.

Karl Ove Knausgard amb aquesta novel·la fa un exercici d’introspecció implacable però ho fa des de la distància i amb la ferma intenció d’arribar fins al final de l’exploració, tant de la seva intimitat com de la societat que l’envolta. I tot plegat ho fa amb una prosa fluida i plena de detalls, deixant ben clar que la seva vida, com la de tots nosaltres, està plena, en gran part, de coses sense importància.

A part d’aquesta primera novel·la de La meva lluita, fins ara s’han traduït i editat en català les dues següents, que són Un home enamorat i L’illa de la infantesa, per si us vénen ganes de continuar amb la història de Karl Ove. L’ordre és indiferent ja que són lectures independents. És més recomanable L’illa de la infantesa que Un home enamorat.
_________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 9 de desembre de 2015.

dijous, 3 de desembre del 2015

La Biblioteca recomana... Deu oques blanques


Aquesta setmana us volem comentar una novel·la que Raig Verd va editar fa un parell d’anys en català, es titula Deu oques blanques. El seu autor és l’escriptor holandès Gerbrand Bakker, que l’any 2012 va guanyar el Premi Llibreter amb la novel·la A dalt tot està tranquil.

La protagonista és una professora d’anglès de la Universitat d’Amsterdam que se’n va a viure en una granja solitària a Gal·les. Una granja on, quan hi arriba, hi ha deu oques blanques però que aniran desapareixent misteriosament. D’entrada la història planteja molts interrogants que el lector anirà descobrint de mica en mica. L’autor ens va desvelant els fets que han provocat que la protagonista s’hagi refugiat en aquest indret però també hi haurà altres causes més ocultes.

En la novel·la hi és molt present la poesia ja que la protagonista està realitzant una tesi sobre la  poetessa nord-americana Emily Dickinson i s’hi fa referència en més d’una ocasió i també hi podem llegir alguns dels seus poemes.

Amb el relat s’intueix que la professora passa per moments difícils, que necessita estar sola, tenir tranquil·litat per sentir-se bé i recuperar-se d’allò que la trasbalsa. L’entorn on s’instal·la a viure li és molt acollidor i l’autor ens el transcriu de manera magistral amb unes descripcions molt acurades transmetent al lector la gran sintonia que troba la protagonista amb la naturalesa que l’envolta, tant amb la vegetació com amb els animals. Excepte les deu oques, que donen un punt inquietant a una trama que es va descabdellant amb harmonia.

La manera com l’autor ens fa entrar en la història és molt especial ja que va canviant la veu del narrador perquè coneguem els fets des de diferents punts de vista i, a més, deixa entreveure certes situacions però sense acabar-les d’aclarir del tot. Tot això fa que el lector hagi d’interpretar a la seva manera, d’anar traient les seves pròpies conclusions fins que la trama fa un gir inesperat i ens trobem amb nova informació que convida a reinterpretar un altre cop els fets. És una novel·la que es viu molt intensament, es fa molt propera al lector que gairebé se’n sent partícip.

Bakker aconsegueix construir un relat emotiu i alhora impactant, gràcies a una prosa molt precisa i simple, i a un format narratiu molt estimulant. Amb aquesta novel·la l’autor planteja interrogants molt profunds, que tard o d’hora apareixen a les nostres vides i que ens vénen a demostrar la superficialitat dels temps que estem vivint.
_______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 2 de desembre de 2015