Avui us recomanem una novel·la que parla de l’amor. Es titula Apropiació indeguda i la seva autora és l’escriptora sueca Lena Andersson. En català l’ha editat Angle i en castellà Alfaguara.
De fet el subtítol del llibre és una novel·la sobre l'amor, o sigui, que ja deixa clar d’entrada de quin tema tracta. La qüestió, però, és que tot i que al principi comença com una història d’amor convencional de seguida t’adones que realment és una història d’amor no correspost i dels sentiments que desperta a la protagonista la relació que inicia amb un home.
L’Ester és una escriptora que ha de preparar una conferència sobre l’artista Hugo Rask, i mentre ho fa i va coneixent la vida de l’artista se’n va enamorant perdudament. El dia de la conferència es coneixen i inicien una relació desigual, plena de sobreentesos i fins i tot malentesos. L’Hugo no té mai un no per ella i això fa que l’Ester es creï unes expectatives que de mica en mica veu que no són correspostes.
L’autora aconsegueix parlar de l’amor en totes les seves facetes i fa una descripció molt precisa de com es viuen els inicis d’un enamorament. Gairebé es tracta d’un monòleg interior de la protagonista, amb un relat profund, però alhora lleuger de llegir. L’Ester és una jove intel·ligent i amb formació, que abans d’iniciar aquesta relació era molt racional i ara, quan se sent atrapada per la dependència emocional que té de l’Hugo, fa reflexions interessants sobre les relacions interpersonals, l’autoengany i els malentesos.
Però entre el patiment de la protagonista també hi trobem una fina ironia que fa que la història esdevingui cruelment divertida. Una història que està molt ben escrita, amb diàlegs fluids i frases lapidàries sobre l’amor, un tema que l’autora ha volgut que transcendeixi el context actual i l’ha enfocat en la seva globalitat.
Apropiació indeguda crec que no us deixarà indiferents per la manera com enfoca la dependència emocional i la relació que estableixen els dos protagonistes. També per les frases que hi anireu llegint, algunes amb reflexions filosòfiques, d’altres més de caire emocional, però totes elles interessants.
La manera com Lena Andersson descriu les situacions que viu l’Ester t’embolcalla, et fica del tot dins la història perquè transmet perfectament els seus sentiments, amb tots els detalls, plens de comparacions i metàfores que ajuden a comprendre-la millor. L’autora demostra una gran habilitat en plasmar en paraules els pensaments de la protagonista però també reflexions més de caire filosòfic i sociològic. Això provoca, en més d’una ocasió, la necessitat de rellegir certs fragments de la narració. No us el perdeu.
____________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 20 de gener de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada