dijous, 28 d’abril de 2016

La Biblioteca recomana... La vida sense la Sara Amat

http://www.jaimes.cat/imagenes/poridentidad?identidad=8da363a6-114b-4ba7-a0d0-96af6b692343&ancho=900&alto= 

Avui us recomanem l’últim Premi Sant Jordi. Es titula La vida sense la Sara Amat i el seu autor és el Pep Puig.

En aquesta edició del Premi Sant Jordi els membres del jurat han escollit per unanimitat aquesta novel·la d’un autor gairebé desconegut, trencant la tendència dels últims anys, en què havien guanyat autors mediàtics.

La vida sense la Sara Amat ha commogut al jurat i segur que també agradarà als lectors. La novel·la narra el pas que el protagonista, el Pep, un noi de només 12 anys, fa cap a l’adolescència, deixant enrere la comoditat i la pau de la infància. I aquest pas el farà en companyia de la Sara Amat, que ha fugit de casa seva i s’amaga a l’habitació del Pep durant 12 dies, fins que marxa definitivament del poble.

Aquest fet es produeix a finals d’estiu, al poble d’Ullastrell, on hi viu la Sara amb la seva família i el Pep hi passa alguns dies de vacances a casa de la seva padrina, la Maria. I la història arrenca quan el protagonista ja ha tornat a l’escola i recorda aquests dies viscuts amb la Sara Amat.

La relació entre el Pep i la Sara primerament és distant ja que la Sara és una nena valenta, decidida i  molt més adulta que el Pep, que encara té la innocència pròpia de la infantesa. Aquestes diferències entre ells dos s’aniran llimant amb els dies i el Pep es deixarà guiar per la Sara per endinsar-se cap a la maduresa i descobrir que, sovint, la vida dels adults es mou entre secrets i aparences.

L’autor aconsegueix introduir-te totalment en la història, creant uns personatges molt reals descrits magistralment i narrant les vivències i els descobriments que va fent el Pep en primera persona. El contrast entre la pau que ha suposat fins ara la infantesa per al Pep i la guerra de sentiments que significa el canvi cap a l’adolescència són l’eix on gira La vida sense la Sara Amat. I a més a més els protagonistes també llegeixen Guerra i Pau, de Tolstoi, i, per tant, hi ha contínues referències a aquest binomi i, per extensió, als conflictes interns que ens depara la vida.

El descobriment de la vida adulta per part del Pep i la manera com ho fa en companyia de la Sara Amat es converteix en una història absorbent, que flueix amb naturalitat i sense presses però que no voldreu deixar fins al final. Segur que us deixarà un bon gust de boca.
_______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 27 d'abril de 2016.
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada