dijous, 28 de gener del 2016
La Biblioteca recomana... La banda de Berlín
Aquesta
setmana us portem una novel·la que va ser publicada l’any 1932, prohibida l’any
següent i cremada en fogueres públiques per l’Alemanya nazi. Es titula La Banda de Berlín. Germans de Sang, i
el seu autor és Ernst Haffner, de qui es va perdre la pista als anys quaranta i
no se sap quin va ser el seu destí. Aquesta novel·la l’ha editat en català La Campana i en castellà Seix Barral amb el títol Hermanos de sangre. Una novela berlinesa.
La història
ens endinsa en els suburbis de Berlín als anys trenta del segle passat a través
de la vida d’uns joves que viuen en la misèria i s’ajunten en bandes per
realitzar petits furts i aconseguir alguna cosa per menjar i sobreviure. Els
protagonistes són els joves de la banda anomenada Germans de Sang. Són vuit
joves d’entre setze i dinou anys, alguns orfes, d’altres provinents de famílies
desestructurades o de correccionals.
Per aquests
joves la banda és la seva llar, el lligam i la lleialtat entre uns i altres els
dóna una mínima seguretat per lluitar en el submón de Berlín, caracteritzat per
la prostitució, la delinqüència i la brutícia. A través de les seves sensacions
el lector pot viure gairebé en pròpia pell, per exemple, com passen la nit al
ras, el fred que pateixen i les diferents situacions que han d’afrontar per
tirar endavant.
Després de
vuitanta anys de ser escrita i malgrat que el relat transcorre en el període
d’entre guerres, La banda de Berlín ens
mostra una realitat totalment actual, quan la crisi ha fet estralls i molts
joves d’avui viuen en situacions realment difícils, sense feina i amb un futur poc
esperançador.
Erns
Haffner era periodista i assistent social i segurament gràcies a això
aconsegueix escriure una història amb moltes escenes punyents pròpies de la
crònica negra. Haffner retrata de forma molt directa com vivien aquests joves i
la seva relació amb les autoritats, ja que ell mateix havia viscut moltes
d’aquestes situacions en la seva feina.
L’estil
narratiu és senzill i directe, sense artificis, i l’autor va teixint una trama que
s’enriqueix amb els diferents personatges que hi van apareixent. Descriu el món
de la misèria de manera molt clara i esborronadora, amb un gran realisme però
també amb picaresca.
Tot plegat
fa d’aquesta novel·la una lectura molt interessant per conèixer i comprendre
una realitat molt desconeguda de la ciutat de Berlin i alhora gaudir de la seva
qualitat literària.
______________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el dia 27 de gener de 2016.
dilluns, 25 de gener del 2016
dijous, 21 de gener del 2016
La Biblioteca recomana... Apropiació indeguda
Avui us recomanem una novel·la que parla de l’amor. Es titula Apropiació indeguda i la seva autora és l’escriptora sueca Lena Andersson. En català l’ha editat Angle i en castellà Alfaguara.
De fet el subtítol del llibre és una novel·la sobre l'amor, o sigui, que ja deixa clar d’entrada de quin tema tracta. La qüestió, però, és que tot i que al principi comença com una història d’amor convencional de seguida t’adones que realment és una història d’amor no correspost i dels sentiments que desperta a la protagonista la relació que inicia amb un home.
L’Ester és una escriptora que ha de preparar una conferència sobre l’artista Hugo Rask, i mentre ho fa i va coneixent la vida de l’artista se’n va enamorant perdudament. El dia de la conferència es coneixen i inicien una relació desigual, plena de sobreentesos i fins i tot malentesos. L’Hugo no té mai un no per ella i això fa que l’Ester es creï unes expectatives que de mica en mica veu que no són correspostes.
L’autora aconsegueix parlar de l’amor en totes les seves facetes i fa una descripció molt precisa de com es viuen els inicis d’un enamorament. Gairebé es tracta d’un monòleg interior de la protagonista, amb un relat profund, però alhora lleuger de llegir. L’Ester és una jove intel·ligent i amb formació, que abans d’iniciar aquesta relació era molt racional i ara, quan se sent atrapada per la dependència emocional que té de l’Hugo, fa reflexions interessants sobre les relacions interpersonals, l’autoengany i els malentesos.
Però entre el patiment de la protagonista també hi trobem una fina ironia que fa que la història esdevingui cruelment divertida. Una història que està molt ben escrita, amb diàlegs fluids i frases lapidàries sobre l’amor, un tema que l’autora ha volgut que transcendeixi el context actual i l’ha enfocat en la seva globalitat.
Apropiació indeguda crec que no us deixarà indiferents per la manera com enfoca la dependència emocional i la relació que estableixen els dos protagonistes. També per les frases que hi anireu llegint, algunes amb reflexions filosòfiques, d’altres més de caire emocional, però totes elles interessants.
La manera com Lena Andersson descriu les situacions que viu l’Ester t’embolcalla, et fica del tot dins la història perquè transmet perfectament els seus sentiments, amb tots els detalls, plens de comparacions i metàfores que ajuden a comprendre-la millor. L’autora demostra una gran habilitat en plasmar en paraules els pensaments de la protagonista però també reflexions més de caire filosòfic i sociològic. Això provoca, en més d’una ocasió, la necessitat de rellegir certs fragments de la narració. No us el perdeu.
____________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 20 de gener de 2016.
dimarts, 19 de gener del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)