divendres, 29 de maig del 2015
dijous, 28 de maig del 2015
La Biblioteca recomana... La llei dels justos
Aquesta setmana us volem recomanar una novel·la històrica molt ben escrita per Chufo Lloréns: es titula La llei dels justos, i l’ha editat Rosa dels vents. L’edició en castellà és de Grijalbo. Les dues anteriors novel·les d’aquest autor, Et donaré la terra i Mar de foc estaven ambientades al segle XI. En aquesta, Lloréns canvia d’època i ens trasllada a les acaballes del segle XIX.
La llei dels justos és, doncs, un recorregut per la Barcelona modernista en el període que va entre l’Exposició Universal del 1888 i el final de la Guerra de Cuba, deu anys més tard. És un temps convuls, de canvis polítics i socials, provocats pel contrast existent entre una burgesia rica i influent, i les classes socials treballadores cada vegada més pobres i sense cap privilegi.
A través de les vivències d’una família de l’alta burgesia, els Ripoll, i una de classe social pobra, els Bonafont, Lloréns ens relata una història de contrastos i tensions amb aires de thriller. La novel·la també inclou la història d’amor d’una parella jove d’aquestes famílies que s’haurà d’enfrontar a la dificultat que suposa pertànyer a classes socials diferents.
Amb les petites històries que l’autor va desenvolupant entre els personatges que apareixen a la novel·la, que en són una bona colla, anem descobrint la transformació de Barcelona. Lloréns passeja el lector pels carrers i edificis emblemàtics de la ciutat comtal i llocs de moda del moment, concorreguts per uns i altres protagonistes. Tot explicat amb un detall que et transporta a través del temps, que et fa viure un estat d’ànim social ple d’inquietuds i efervescències, en uns moments molt importants de la història de Barcelona.
D’altra banda, el llenguatge emprat, adaptat als usos i costums de l’època, reconstrueix curosament la moral del moment i fa que el relat sigui encara més realista. Això, més la gran quantitat d’informació que aporta aquesta novel·la fa que calgui llegir-la de forma pacient, sense pressa, amb la calma d’una passejada i amb l’atenció que mereix tot allò que és important.
Perquè la lectura de La llei dels justos ajuda a entendre moltes de les claus de la societat catalana actual, amb les seves virtuts i els seus defectes. I les seves mil pàgines no es fan gens feixugues, al contrari, com que estan escrites amb un estil clar, concís i planer, explicant els fets amb un ritme àgil, fan que la lectura sigui amena i entretinguda.
És una novel·la amb una estructura clara i de relat lineal, amb la dosi d’intriga justa per voler llegir-la fins al final i amb unes descripcions molt ben fetes, ideal per als amants del gènere històric. Per tot això, i malgrat la seva extensió, creiem que no voldreu parar de llegir-la.
__________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 27 de maig de 2015.
divendres, 22 de maig del 2015
Novel·les noves!
Amb l'arribada de la primavera ve de gust llegir sota l'escalf del sol després del llarg hivern. Aquí us citem les últimes novel·les que ens han arribat a la Biblioteca perquè en gaudiu a l'aire lliure:
- BOIXADÓS, Jordi. L'home que comptava diners.
- CARRANZA, Andreu. El poeta del poble. Premi Josep Pla 2015
- COMES, Melcior. Hotel Indira. Premi BBVA Sant Joan 2014.
- DOBBS, Michael. House of cards.
- GIMÉNEZ BARTLETT, Alicia. Crimenes que no olvidaré. Premio Pepe Carvalho de Novela Negra 2015.
- GUASCH, Maria. Olor de clor sota la roba.
- KERR, Philip. Mercado de invierno.
- MANZINI, Antonio. Pista negra.
- MODIANO, Patrick. Una joventut. Premi Nobel de Literatura 2014.
- OGAWA, Yoko. La fórmula més estimada pel professor.
- SORRENTINO, Paolo. Tony Pagoda y sus amigos.
dijous, 21 de maig del 2015
La Biblioteca recomana... El poeta del poble
Avui el llibre que us recomanem és l’últim Premi Josep Pla, que es titula El poeta del poble i l’ha escrit l’autor de les Terres de l’Ebre Andreu Carranza.
Aquesta novel·la narra la vida tumultuosa i agosarada del poeta Jacint Verdaguer i reivindica el Verdaguer més sensual, apassionat i conflictiu.
El llibre està estructurat en tres grans parts i un breu epíleg. Cada part correspon a un viatge que fa Verdaguer i a partir d’aquest fil conductor l’autor va desgranant records i esdeveniments passats.
Així, el primer viatge que fa el protagonista és de Barcelona a Folgueroles, el seu poble natal. Ens trobem a l’any 1868 després que l’obra L’Atlàntida no obtingués el guardó dels Jocs Florals. Aquesta part parla dels orígens de Jacint Verdaguer.
La segona part arrenca quan Verdaguer té 32 anys i és el capellà dels marquesos de Comillas, la família més rica i influent del moment, propietària de la companyia Transatlàntica. Som a l’any 1877 i Verdaguer acaba de ser coronat príncep dels poetes guanyant els Jocs Florals, aquest cop sí, amb L’Atlàntida. El poeta llavors viu al palau dels Comillas, a Barcelona, i més endavant també els acompanyarà en nou ocasions en la seva travessia fins a Amèrica.
L’última part és el “Viatge al paradís”, en què Mossèn Cinto ja està molt malalt i es trasllada a Vallvidrera. Aquí els records són tots d’esdeveniments dramàtics de la vida del poeta.
Amb aquests recorreguts i les evocacions al passat que l’autor va desgranant en cada capítol, anem coneixent la vida Jacint Verdaguer i també la seva evolució personal.
Veurem com Mossèn Cinto experimenta un sentiment de contradicció entre la seva gran passió, la poesia, i els interessos polítics i eclesiàstics del moment, que no veuen amb bons ulls el seu comportament. Un comportament caracteritzat pel seu apassionament i també per l’ortodòxia de la fe que predica i practica. Aquest conflicte crea moments d’inseguretat al poeta i l’autor ha fet un esforç per posar-los de relleu al llarg de la novel·la. Tot amb un to èpic.
Andreu Carranza amb El poeta del poble ha escrit una obra molt documentada sobre la vida de Mossèn Cinto, però a més a més s’ha permès certes llicències per construir el relat de ficció. Amb això, el resultat és una gran novel·la sobre el patriarca fundacional de la Renaixença. De fet, segons l’autor, la vida de Jacint Verdaguer és de novel·la.
Més enllà del paper cabdal que va significar l’obra de Verdaguer en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes durant la segona meitat del segle XIX, amb aquest llibre descobrireu intimitats del poeta fins ara desconegudes.
Visiteu la pàgina web de la Fundació Jacint Verdaguer.
__________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 20 de maig de 2015.
dijous, 14 de maig del 2015
La Biblioteca recomana... Adulteri
Aquesta setmana recomanem la lectura de la darrera novel·la de Paulo Coelho, publicada a finals de l’any passat. Es titula Adulteri. L’ha editat Planeta tant en català com en castellà.
Adulteri és una història atrevida, fins i tot provocativa, amb què Coelho parla dels problemes de la vida quotidiana d’una parella que viu a Suïssa. La rutina diària d’una vida plàcida i acomodada del matrimoni protagonista es converteix en monotonia i aquesta pot provocar situacions inesperades.
L’autor explora les emocions humanes posant-se a la pell de la protagonista, la Linda, que malgrat tenir-ho tot per ser feliç: una bona feina, un marit que l’estima, dos fills,... sent que la seva vida no té sentit i que li falta alguna cosa.
La Linda es va ensopint de mica en mica, nota que està depressiva, té ganes de plorar, no té il·lusió per a res i malgrat que el seu marit l’intenta ajudar, no troba res que li torni les ganes de viure. Se sent insatisfeta i alhora culpable per no saber viure amb alegria. Fins que coincideix amb un antic company d’institut i ex-xicot i recupera la passió per la vida.
Però quin preu està disposada a pagar la Linda per tornar a sentir-se apassionada? Quins riscos arribarà a prendre per aconseguir allò tan desitjat i que l’omple de vida?
Amb el gir que fa la vida de la Linda viurem amb ella situacions fins llavors inimaginables. La Linda intentarà de manera reiterada, i amb diferents estratègies, aconseguir que Jacob, el seu ex-xicot, es fixi en ella i tinguin una cita. Però tot plegat s’anirà complicant.
La prosa que utilitza Paulo Coelho és clara i senzilla, com en totes les seves novel·les, i a més, aquesta història està escrita en primera persona, fet que dóna un caire més intens però també més íntim a la narració.
Amb aquesta novel·la l’autor sembla que ens vingui a demostrar que una de les grans frustracions de l’ésser humà moltes vegades està causada per la monotonia. I que per això apareixen moltes infidelitats. Però després de llegir aquesta història també t’adones que buscar l’apassionament més enllà de la pròpia parella, com fa la Linda, no forçosament porta a la felicitat.
La felicitat, segons Paulo Coelho, es troba en l’amor i l’amor és el que ens dóna les raons per viure i ens treu de l’apatia. Per això, aquesta novel·la també és un cant a l’amor.
Recomanació feta a Ràdio Berga el 13 de maig de 2015.
________________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 13 de maig de 2015.
dimecres, 13 de maig del 2015
divendres, 8 de maig del 2015
dijous, 7 de maig del 2015
La Biblioteca recomana... Blitz
Avui us parlarem d’una
novel·la que es titula Blitz (que vol dir “llampec” en
alemany). És la darrera novel·la de l’escriptor, guionista i director de cinema
David Trueba i l’ha publicat Anagrama.
Trueba feia set anys que
no escrivia literatura i amb aquesta novel·la vol mostrar que el pas del temps
és un dels temors més grans de la nostra societat contemporània, en un temps en
què gairebé tot té data de caducitat.
El protagonista de la
història és Beto, un jove arquitecte que viatja fins a Munic per participar en
un concurs de projectes de jardí. Allà la seva xicota el deixa i d’un dia per
l’altre es troba sol en una ciutat desconeguda i sense conèixer gairebé
l’idioma. A partir d’aquí coneixerà l’Helga, una traductora alemanya de
seixanta anys que li farà costat durant aquests dies difícils.
La desorientació inicial
que provoca la novel·la, amb l’imprevisible trencament de la relació de Beto
amb la seva xicota va desapareixent a mesura que es va travant una nova relació
amb l’Helga. En aquesta, el sexe hi té un paper molt destacat i sense gens de
pudor Trueba va desgranant les situacions entre els dos amants, i les
sensacions, sentiments i reflexions del protagonista respecte d’aquesta.
Però Blitz no és
simplement una història d’amor i desamor, sinó que va més enllà, i a partir
d’una narrativa directa pel què fa a les descripcions i amb un finíssim sentit
de l’humor, ens parla de sexe, soledat, corrupció urbanística, arquitectura,
mòbils, alzheimer, infidelitat... Tot
plegat amb un interès especial per explicar el detall, sense defugir situacions
que potser no seran molt agradables pel lector.
David Trueba és un gran
observador de la realitat i amb Blitz presenta una història molt potent, amb
capítols d’una gran tensió.
És una novel·la curta i
es fa curta de llegir perquè un capítol porta a l’altre i entres en l’espiral
de saber què més pot passar, fins al final, quan després de rebaixar una mica
la tensió acaba en un blitz. És molt
recomanable per passar una bona estona.
____________________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 6 de maig de 2015.
dimecres, 6 de maig del 2015
dimarts, 5 de maig del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)