dijous, 30 de juny del 2016
La Biblioteca recomana... La guitarra blava
Aquesta
setmana us recomanem La guitarra blava,
de John Banville, editada per Bromera. I la traducció al castellà, La guitarra azul, l’ha editat Alfaguara.
Aquest autor irlandès ha obtingut diferents premis i reconeixements a nivell
europeu per les seves novel·les, entre les quals destaquen El mar i Llum antiga. L’any
2014 li van atorgar el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. A part de les
obres que signa amb el seu nom, escriu també novel·la negra amb el pseudònim de
Benjamin Black.
La guitarra blava
està protagonitzada per un pintor, un artista que darrerament ha perdut la
inspiració i no troba la manera de crear res que valgui la pena. Ell es diu
Oliver Orme i fins ara sempre s’havia sentit segur d’ell mateix, tant en la
feina com en la seva vida matrimonial.
Però Orme
té un defecte que el portarà a complicar-se la vida: té la mà una mica llarga i
s’ha aficionat als furts, pel simple plaer de prendre les coses dels altres. I
aquesta dinàmica el porta a “robar” la dona al seu amic, o sigui, a mantenir-hi
una aventura. I quan se n’assabenten el seu amic i la seva dona, la situació
personal, fins aquell moment més o menys còmoda, se li complica i decideix
refugiar-se a la casa on havia viscut de petit per tal de posar en ordre les
seves tribulacions.
Més enllà
de la situació que viu el protagonista, que Banville caracteritza com a
insegur, covard i immadur, i les reflexions que aquest anirà desglossant,
aquesta novel·la et captiva per la prosa que utilitza l’autor. Com és habitual
en les novel·les de John Banville, en la història que ens explica és més
important el com ho fa que el què passa en l’acció.
Orme, el
protagonista, en el seu aïllament, farà un exercici de reflexió entorn de
l’amor, en què consisteix essencialment i què n’esperem a nivell individual
d’una relació amorosa. Però ho fa sense dramatisme malgrat que la situació
podria conduir-hi, per contra, utilitza la paròdia i l’humor per explicar la
seva vivència.
Oliver Orme
és un narcisista odiós que se’n riu d’ell mateix i de les tragèdies dels
altres. En definitiva és un personatge contundent, que a través de l’art i les
seves múltiples expressions, que va citant i descrivint al llarg de la
història, fa entendre el procés creatiu, la importància de la imaginació i la manera
com es plasmen les idees. I enllaçant-ho amb l’art, busca respostes a la seva
situació sentimental.
No us
perdeu La guitarra blava o, si
preferiu la versió en castellà, La
guitarra azul, ja que val molt la pena endinsar-se en la prosa de John
Banville, ja que és un plaer llegir-la i al mateix temps et fa pensar.
______________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 29 de juny de 2016.
dijous, 23 de juny del 2016
La Biblioteca recomana... Un rodet de fil blau
La recomanació que us fem aquesta setmana és Un rodet de fil blau, l’última novel·la de l’escriptora nord-americana Anne Tyler, que ha estat publicada per L’Altra Editorial. D’aquesta autora destaquen els títols El turista accidental, El matrimoni amateur o Abans, quan érem grans.
La novel·la
fa un recorregut per la nissaga dels Whitshank, des de l’any 1926 fins a
l’actualitat. Els seus integrants l’autora els defineix com a gent vulgar, cap
d’ells no destaca per la seva intel·ligència ni tampoc per tenir cap habilitat
especial. Són persones corrents que van fent la seva vida. Però alhora Anne
Tyler farà que esdevinguin especials pels lectors.
La trama
comença amb una trucada en què en Denny explica als seus pares, el Red i l’Abby,
que és homosexual. Però la trucada queda tallada a mig fer i, per tant, el tema
també queda obert. A partir d’aquesta escena inicial anirem coneixent els
altres integrants de la família, com també coneixerem diferents punts de vista
de les vivències d’ells, ja que la veu narrativa anirà canviant de personatge.
Tot plegat converteix Un rodet de fil
blau en una novel·la calidoscòpica amb personatges molt ben caracteritzats
on podem identificar-hi els trets que defineixen els nostres propis familiars.
Això fa que sigui una novel·la molt versemblant, captant un interès creixent
per la història i els seus protagonistes.
L’escenari
on transcorre la vida de les tres generacions d’aquesta família és la casa que
van construir, una casa acollidora on ara viuen l’Abby i el Red. Els
esdeveniments es desenvoluparan fent salts en el temps però de manera que no en
perdem el fil i agrupats entorn de tres moments concrets: el present,
l’enamorament de l’Abby i el Red l’any 1959 i el període que va del 1926 al 42
quan s’inicia la saga i construeixen la casa.
Anne Tyler
sap escriure amb senzillesa aconseguint una profunditat extraordinària en tot
allò que explica. Aquesta història està plena d'humor i vitalitat, de secrets
molt ben guardats i de retrets quotidians. Podria ser la història de qualsevol
família de classe mitjana, plena de vida i de pares, mares, germans, cunyats,
fills, cosins, néts i gossos. Tot molt habitual però alhora fent ben palès que
tothom té llums i ombres i, per això, tothom és especial i diferent.
__________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 22 de juny de 2016.
dimecres, 22 de juny del 2016
dimarts, 21 de juny del 2016
dijous, 16 de juny del 2016
Club de llibre... amb Blanca Busquets
Dimecres, 22 de juny de 2016, a les 18.30 h
Biblioteca d'Artés
BLANCA BUSQUETS (Barcelona, 1961). És
escriptora, periodista i filòloga. Als dotze anys va escriure el seu primer
conte i, des d’aleshores, escriure es va convertir en l’eix central de la seva
vida. Ha publicat diverses novel·les: Presó
de neu (2003), El
jersei (2006), Tren
a Puigcerdà (2007), Vés
a saber on és el cel (2009), La
nevada del cucut (2010), La
casa del silenci (2013) i Paraules
a mitges (2014). La seva última novel·la és Jardí a l’obaga
(2016).
Els
seus llibres han estat traduïts al castellà, l’italià, l’alemany, el rus, el
noruec, el polonès i el francès. Com a periodista, treballa des del 1986 a
Catalunya Ràdio i escriu articles per a l’Osona.com. Ha guanyat el Premi
Llibreter 2011 i el Premi Algerho Donna 2015 de literatura i periodisme.
La trobada es fa en el marc del Club del llibre,
cicle de xerrades amb escriptors a la Xarxa de Biblioteques Municipals, amb la col·laboració de diverses editorials.
dimarts, 14 de juny del 2016
Comencem l'estiu amb novetats!
Estem a les portes de l'estiu i des de la Biblioteca us volem oferir un bon ventall de lectures per passar aquests dies de lleure i de vacances. Trieu i remeneu! Cliqueu a sobre el títol per consultar si estan disponibles.
- BANVILLE, John. La guitarra azul.
- BAKKER, Gerbrand. Les pereres fan la flor blanca.
- BUSQUETA, Blanca. Jardí a l'obaga.
- CANET, Esteve. El càtar de la Granadella.
- CARBÓ, Joaquim. Va com va!
- CAVALLÉ, Joan. Els arbres no es podien moure.
- CREWS, Harry. El amante de las cicatrices.
- CUNNINGHAM, Michael. La reina de las nieves.
- ESPONELLÀ, Núria. La filla de la neu.
- FORADADA, Mercè. Estimades Zambrano.
- FOWLER, Karen Joy. Estem ben trastocats.
- GLATTAUER, Daniel. Un regalo que no esperabas.
- HILL, Toni. Els àngels de gel.
- HILTON, L. S. Mestra.
- KEPLER, Lars. En la mente del hipnotista.
- LARK, Sarah. L'estació de les flors enceses.
- LEMAITRE, Pierre. Rosy & John.
- LLORT. Sota l'asfalt.
- MÀRKARIS, Petros. La mort d'Ulisses.
- MURAKAMI, Haruki. El elefante desaparece.
- OZ, Amos. Judas.
- PAGÈS, Josep M. Blat. Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2015.
- PARENT, Gail. Sheila está muerta y vive en Nueva York.
- PIETRELLI, Lucia. Cadenes. Premi Joanot Martorell 2015.
- SIERRA i FABRA, Jordi. Tres dies d'agost.
- SOLÉ SERRAT. Canya o mitjana.
- XANCÓ, Adrià P. Alfie Quinn.
dilluns, 13 de juny del 2016
divendres, 10 de juny del 2016
dijous, 9 de juny del 2016
La Biblioteca recomana... Les pereres fan la flor blanca
Avui us
recomanem la lectura d’una novel·la curta, només té 160 pàgines, però que són
molt emotives. Es tracta de la novel·la titulada Les pereres fan la flor blanca, de l’autor holandès Gerbrand Bakker. En català, i també en castellà, Los Perales tienen la flor blanca, l’ha publicat Raig Verd.
La història
que explica Bakker és la situació familiar en què es troben dos germans
bessons, un altre germà més gran, el seu pare i el seu gos. En un moment donat
la vida de tots ells canvia radicalment ja que com a conseqüència d’un
atropellament que pateixen els nens, el primogènit, en Gerson, es queda cec
quan només té 13 anys.
L’autor ens
explica com la família es va adaptant a aquesta nova situació des de tres
perspectives diferents: la dels bessons, en Klaas i en Klees, la d’en Gerson, i
la del gos. I ho fa amb una narrativa molt tendra, suau, que captiva des del
primer moment per la manera com t’endinsa en les emocions més profundes, amb
calma i serenitat.
Suposo que
heu pogut endevinar que Les pereres fan
la flor blanca no és cap novel·la trepidant, no hi trobareu ni acció ni
intriga. És una novel·la simple, amb descripcions sintètiques, evitant els
detalls irrellevants i resseguint el fil argumental amb diàlegs plens
d’emotivitat.
És una
novel·la dura, punyent, incisiva... explicada des de la innocència infantil i,
per tant, molt propera i directa. Les relacions familiars hi són molt ben
explicades, sobretot l’amor fraternal, i des del recer familiar els
protagonistes accepten que l’atzar a vegades ens juga males passades i les
desgràcies vénen quan menys ens les esperem.
És una
novel·la que us recomano de totes totes però si no esteu en un bon moment
d’ànims millor que la llegiu en una altra ocasió ja que us pot deixar
ensorrats. El patiment i el dolor hi són molt presents però també la
naturalitat i l’amor.
Els
silencis i els buits que deixa Bakker a través de la seva narrativa prenen una
importància cabdal en la història, creant unes subtileses meravelloses. Tot
plegat fa que Les pereres fan la flor
blanca sigui una novel·la d’una gran qualitat literària. Llegiu-la i
gaudireu de la seva sensibilitat.
______________________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 8 de juny de 2016.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)