divendres, 29 d’abril del 2016
dijous, 28 d’abril del 2016
La Biblioteca recomana... La vida sense la Sara Amat
Avui us recomanem
l’últim Premi Sant Jordi. Es titula La vida sense la Sara Amat i el seu
autor és el Pep Puig.
En aquesta
edició del Premi Sant Jordi els membres del jurat han escollit per unanimitat
aquesta novel·la d’un autor gairebé desconegut, trencant la tendència dels
últims anys, en què havien guanyat autors mediàtics.
La vida sense la Sara Amat ha commogut al jurat i segur que també agradarà als lectors. La
novel·la narra el pas que el protagonista, el Pep, un noi de només 12 anys, fa
cap a l’adolescència, deixant enrere la comoditat i la pau de la infància. I
aquest pas el farà en companyia de la Sara Amat, que ha fugit de casa seva i
s’amaga a l’habitació del Pep durant 12 dies, fins que marxa definitivament del
poble.
Aquest fet
es produeix a finals d’estiu, al poble d’Ullastrell, on hi viu la Sara amb la
seva família i el Pep hi passa alguns dies de vacances a casa de la seva
padrina, la Maria. I la història arrenca quan el protagonista ja ha tornat a
l’escola i recorda aquests dies viscuts amb la Sara Amat.
La relació
entre el Pep i la Sara primerament és distant ja que la Sara és una nena
valenta, decidida i molt més adulta que
el Pep, que encara té la innocència pròpia de la infantesa. Aquestes
diferències entre ells dos s’aniran llimant amb els dies i el Pep es deixarà
guiar per la Sara per endinsar-se cap a la maduresa i descobrir que, sovint, la
vida dels adults es mou entre secrets i aparences.
L’autor
aconsegueix introduir-te totalment en la història, creant uns personatges molt
reals descrits magistralment i narrant les vivències i els descobriments que va
fent el Pep en primera persona. El contrast entre la pau que ha suposat fins
ara la infantesa per al Pep i la guerra de sentiments que significa el canvi
cap a l’adolescència són l’eix on gira La
vida sense la Sara Amat. I a més a més els protagonistes també llegeixen Guerra i Pau, de Tolstoi, i, per tant,
hi ha contínues referències a aquest binomi i, per extensió, als conflictes
interns que ens depara la vida.
El
descobriment de la vida adulta per part del Pep i la manera com ho fa en
companyia de la Sara Amat es converteix en una història absorbent, que flueix
amb naturalitat i sense presses però que no voldreu deixar fins al final. Segur
que us deixarà un bon gust de boca.
_______________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 27 d'abril de 2016.
divendres, 22 d’abril del 2016
Estrenem la primavera amb noves novel·les
Hem canviat d'estació, ja som a la primavera! I tenim Sant Jordi a la cantonada! Però el que no canvia són els hàbits de lectura, sigui primavera, estiu, tardor o hivern. Veniu a donar un cop d'ull a les últimes novetats de novel·la que ens han arribat. Cliqueu a sobre el títol per veure si estan disponibles per al préstec. Bona lectura!
- ALCÀNTARA, Sílvia. Els dies sense glòria.
- ARITZETA, Margarida. Els fils de l'aranya.
- ASENSI, Matilde. El retorn del Cató.
- BERLIN, Lucia. Manual per a dones de fer feines.
- CABONI, Cristina. El camí dels perfums.
- CAMILLERI, Andrea. El cas Santamaria.
- CAMINALS, Roser. Els aliats de la nit.
- CAMPS, Joaquín. L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza.
- CLARK, Mary Higgins. Assassinat en directe.
- FAÑANÀS i SERRALLONGA, Miquel. El gran inquisidor.
- FRANZEN, Jonathan. Puresa: (Purity).
- GAGO, Núria. Quan tornem a casa.
- GASCH i POU, Ramon. La venjança dels almogàvers.
- GIMÉNEZ BARTLETT, Alicia. Hombres desnudos. Premi Planeta 2015.
- GRANDES, Almudena. Besos en el pan.
- GRAU, Andreu. Ni aquesta tarda, ni cap altra.
- JONASSON, Jonas. L'assassí que va somiar amb un lloc al cel.
- KNAUSGARD, Karl Ove. Un home enamorat.
- MACEWAN, Ian. La llei del menor.
- MANZINI, Antonio. La costella d'Adam.
- MARTÍ, David. El caçador de bruixes.
- MARTORI, Marina. Per pur plaer.
- MENDOZA, Eduardo. El secreto de la modelo extraviada.
- MITJANS i PRUNERA, M. Brugués. El ventall finès.
- MONSÓ, Imma. L'aniversari.
- OLID, Bel. Vents més salvatges.
- ORUÑA, María. Port amagat.
- POU, Gisela. La veu invisible.
- RÍO, Isabel del. La vident de la lluna plena.
- SÁNCHEZ PARDOS, Daniel. G: la novel·la de Gaudí.
- SINCA, Genís. Malparits!
- SOLÉ i COMAS, Jordi. La nit de Damballah.
- TORTAJADA, Anna. Lili i Marlene.
- VARGAS LLOSA, Mario. Cinco esquinas.
- VILLARÓ, Albert. La Bíblia andorrana. Premi Prudenci Bertrana 2015.
- WEIL, Jiri. Mendelssohn és a la teulada.
- WINSLOW, Don. El cártel.
dijous, 21 d’abril del 2016
La Biblioteca recomana... A punt d'estrena
Avui us volem recomanar l’última novel·la de
la Maria Carme Roca, es titula A punt d’estrena, amb el subtítol De Can Jorba a Pertegaz. El somni d’una
maniquí. L’edició és de Columna. Maria Carme Roca és una autora molt
prolífica, amb una cinquantena de títols publicats fins ara.
Aquesta novel·la narra la història d’una noia,
l’Eulàlia Rovira, que vol ser maniquí a la Barcelona dels anys 50, una època en
què aquesta feina no estava ben vista. Ja de ben petita la seva distracció és
mirar-se les revistes de moda on apareixen les “top model” amb tot el seu glamour i somia a convertir-se en una
d’elles.
El seu gran somni de mica en mica es va
realitzant, però per aconseguir-lo l’Eulàlia viurà situacions delicades i el
camí cap a la fama no serà gens fàcil.
Ella pertany a una família barcelonina amb una bona situació, que també té
lligams a Manresa, ciutat de la família Jorba, que va crear una gran empresa dedicada
al tèxtil. L’Eulàlia, doncs, aprofitant aquesta circumstància primer treballarà
com a dependenta a Can Jorba, un edifici emblemàtic situat al Portal de l’Àngel
de la ciutat comtal, i a partir d’aquí s’anirà fent un lloc en les passarel·les
de moda.
La història comença quan, amb 27 anys,
l’Eulàlia ja treballa professionalment com a maniquí, a més a més molt ben
cotitzada. Però arran de la seva situació matrimonial, la protagonista anirà
desgranant tot el què ha viscut fins llavors, ja des de la seva infantesa.
Amb aquest recorregut vital que fa la
protagonista, l’autora ens mostra els contrastos de la Barcelona de la
postguerra, entre la misèria i les ganes de prosperar per tenir un cert estatus
econòmic i social i entrar a formar part del “glamour”. Es tracta d’un thriller costumista on es barreja la
realitat de l’alta costura d’aquella època, amb la ficció de la trama.
Un dels màxims exponents de la moda
barcelonina dels anys 50 era Manuel Pertegaz, ja que les seves creacions com a
modista vestien les maniquís més cotitzades de les passarel·les. Ell i la família
Jorba són els referents que utilitza l’autora per endinsar-nos en la vida de
l’Eulàlia Rovira i entrar en l’ambient de l’alta costura de l’època. I ho fa
amb una narrativa plena de girs i misteris que es van desvelant de mica en
mica, creant un suspens que enganxa fins al final, quan la protagonista ja està
a punt d’estrena.
___________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 20 d'abril de 2016.
dimecres, 20 d’abril del 2016
divendres, 15 d’abril del 2016
dijous, 14 d’abril del 2016
La Biblioteca recomana... Un gos
Aquesta
setmana la recomanació que us fem és la novel·la titulada Un gos, de l’escriptor i traductor Alejandro Palomas. En català
l’ha editat Columna i l’original en castellà, Un perro, l’ha editat Destino.
A Un gos tornen a aparèixer alguns dels
personatges d’una anterior novel·la de Palomas, titulada Una mare, que va tenir un gran èxit de crítica, per part de
llibreters, crítics i lectors. Un gos,
però, no és la continuació d’Una mare.
La història
que explica Palomas en aquesta ocasió transcorre en només 24 hores, quan l’Amàlia
i els seus fills estan pendents de rebre una trucada que es fa esperar i
mentrestant en Fer, el fill, va reflexionant sobre diferents moments del passat
de la família i sobre la història del seu gos, anomenat R. D’aquesta manera,
durant l’espera, anem coneixent les relacions familiars, les tensions i el
moments de felicitat passats, els secrets i les incomprensions; creant una
tensió creixent pel moment present.
És una
història molt reflexiva sobre la vida, la família, l’amor i les segones
oportunitats. I també, és clar, sobre la relació de les persones amb els seus
animals de companyia, de com els poden arribar a estimar.
L’Amàlia és
una mare albina divorciada que té dues filles, l’Emma i la Sílvia, i un fill,
en Fer. Ella és una persona molt innocent, molt de casa seva i té unes sortides
força esperpèntiques, fet que la converteixen en un personatge molt surrealista.
La relació que l’Amàlia té amb els seus fills i els animals de companyia va teixint
una realitat molt quotidiana, molt propera, que sense adonar-te’n t’endinsa en
la història com si en formessis part.
Un gos té moments
dramàtics però també té molts tocs d’humor, i això provoca que puguis passar de
riure a plorar intensament en només dues pàgines. La força de la història són
els seus personatges, peculiars tots ells, però que es fan estimar.
Alejandro
Palomas aconsegueix que la lectura d’aquesta novel·la et faci aflorar els
sentiments més profunds, et remogui per dins, faci que t’aturis un moment per
pensar en el què acabes de llegir i com t’afecta. És una lectura molt absorbent
des de la primera pàgina, i quan l’acabes et deixa un buit. Si us animeu a
llegir-lo no us decebrà.
_______________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 13 d'abril de 2016.
dimecres, 13 d’abril del 2016
dimarts, 12 d’abril del 2016
dijous, 7 d’abril del 2016
La Biblioteca recomana... La víspera de casi todo
Aquesta
setmana us recomanem la lectura de l’últim Premi Nadal, que concedeix
l’Editorial Destino. Es titula La víspera de casi todo i el seu autor és el barceloní Víctor del Árbol. En català
l’ha editat Columna amb el títol Abans degairebé tot.
La protagonista
d’aquesta novel·la és la Paola, una dona de 40 anys que se’n va a viure a la
Costa da Morte, a Galícia, per oblidar el seu passat i començar una nova vida.
Allà també hi viu un policia, el Germinal, que s’hi va traslladar per viure en
l’anonimat després de la resolució d’un cas d’assassinat d’una menor; i altres
persones que també necessiten deslliurar-se de les seves vides passades.
Els crims i
assassinats de criatures apareixen en aquesta història fent que la lectura
sigui dura, punyent. Però contrastant amb l’horror que produeixen aquests fets
Víctor del Árbol també aconsegueix transmetre la bellesa d’un entorn molt
característic on hi esdevenen moments de pau i tranquil·litat.
La víspera de casi todo és un thriller centrat més en
els personatges que el protagonitzen, amb la finalitat d’analitzar-los,
d’aprofundir en les seves personalitats, que no en els esdeveniments que s’hi
produeixen. I amb aquesta intenció l’autor va lligant una trama entre la Paola
i el Germinal, dues ànimes contraposades, ja que la primera vol viure malgrat
totes les dificultats i el segon desitja morir, perquè arrossega unes ferides
molt profundes que no el deixen viure en pau.
El paisatge
de la fi del món de la Costa da Morte té una força que impregna els mateixos
personatges de la novel·la, que torturats pel seu passat estan en perpètua
fugida endavant. I en la història anirem coneixent com cada personatge ha
arribat fins aquí, tot descobrint les seves pors, passions, inseguretats, en
definitiva, les emocions més profundes.
És una
novel·la molt psicològica, que explora la ment humana tot descobrint-ne les
contradiccions i limitacions, endinsant-se en els conflictes interns de cada
personatge. Per Víctor del Árbol la literatura ha de remoure la consciència del
lector i això és el que busca a Abans de
gairebé tot, no deixar el lector indiferent.
_____________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 6 d'abril de 2016.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)