dijous, 26 de novembre del 2015

La Biblioteca recomana... La lengua de los secretos


Aquesta setmana us volem recomanar una novel·la que es titula La lengua de los secretos, del periodista basc Martín Abrisketa, que debuta com a novel·lista. L’edició és de Roca Editorial.

L’autor recrea la vivència de la seva família durant la Guerra Civil espanyola, quan van haver de marxar del País Basc i fugir primer cap a Santander i posteriorment a un poblet de França. Però el protagonista i narrador és un nen, el Martintxo, que amb els seus tres germans van viure als Alps francesos sense els seus pares durant un any i mig, cuidats pels veïns del poble.

En realitat els quatre nens són el pare, un tiet i dues tietes de l’autor, que van arribar a França amb vaixell, com els altres milers d’espanyols que fugien de la guerra. Però els seus records són com un conte, tots quatre utilitzen la imaginació per viure una vida al marge de la situació real i així no haver de patir.

Això converteix La lengua de los secretos en una novel·la tendra i màgica, narrada com si fos una aventura de nens. I malgrat tenir certs moments de duresa transmet aquella innocència infantil que protegeix als protagonistes de situacions que pels adults són colpidores.

La història arrenca just abans que els avions alemanys bombardegessin el poble de Martintxo, Arrigorriaga, on molta gent hi va anar viure per treballar a les mines. I quan esclata la guerra Martintxo es veu obligat a separar-se dels seus pares, fer-se càrrec dels seus tres germans i fugir del poble.

A través dels ulls de Martintxo anem percebent què va passar durant la Guerra Civil però interpretat a la seva manera, ja que els adults no li expliquen res sobre el què està passant. Això fa que el protagonista, un nen despistat, imaginatiu, curiós... es faci molt entranyable i ens arrenqui més d’un somriure malgrat la duresa de la guerra.

És una història que es llegeix molt bé, amb diàlegs i una prosa fluida que la fan molt amena. A més, també conté uns capítols bis on trobem les cartes que l’autor escrivia al seu pare mentre anava cuinant la narració, i on coneixerem els seus sentiments, la relació amb la família i concretament amb el seu pare, i com de bé li ha anat escriure aquesta novel·la per comprendre i acceptar moltes coses.

En definitiva, una novel·la sobre un tema recurrent, la Guerra Civil, però amb un enfocament ben diferent i molt encertat.
__________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 25 de novembre de 2015.


divendres, 20 de novembre del 2015

dijous, 19 de novembre del 2015

La Biblioteca recomana... El lector del tren de les 6.27 h

http://image.casadellibro.com/a/l/t0/11/9788466419611.jpg 

Avui us volem recomanar un llibre lleuger però molt entretingut i interessant, es tracta de la primera novel·la que ha escrit l’autor francès Jean-Paul Didierlaurent i es titula El lector del tren de les 6.27h. En català l’ha editat Columna i en castellà SeixBarral.

El protagonista és un noi d’uns trenta anys, Guylain Vignolles, que té una feina si més no peculiar que consisteix en fer funcionar una màquina destructora de llibres, anomenada Cosa. El Guylain cada dia agafa el tren a les 6 i 27 minuts del matí i mentre viatja cap a la feina va llegint en veu alta fragments de llibres que ha rescatat de les urpes de la Cosa.

És una situació que repeteix cada dia, hi hagi qui hi hagi al tren, i així el protagonista va descobrint diferents històries però sense aprofundir en elles, com una manera de trencar la monotonia del seu dia a dia, de sentir-se lliure i realitzat alhora. I amb la narració d’aquestes històries es produiran fets divertits, que donaran un toc de color en les vides de qui les escolta.

Amb l’aparició d’altres personatges com un ex-company de feina, el senyor de la garita, una noia misteriosa que ha escrit un diari que troba Guylain... l’autor crea un món on, per diferents circumstàncies, els llibres esdevenen els protagonistes.

L’amor, la vellesa i la bellesa, l’amistat i la tendresa,... són temes que l’autor tracta amb sensibilitat i emprant un llenguatge senzill. És una història molt humana que reivindica la importància de la imatge que donem de nosaltres mateixos, i de la percepció  que tenim del nostre entorn. En aquest sentit deixa clar que tots portem una etiqueta que condiciona les nostres vides però també demostra que això ho podem canviar.

És una novel·la original però simple, que no té grans pretensions, més enllà de fer-nos passar una bona estona, amb moltes ironies que aconsegueixen arrencar més d’un somriure al lector.

Les situacions divertides i l’originalitat d’alguns personatges fan de El lector del tren de les 6.27 h un llibre agradable de llegir, recomanable per passar una bona estona.
_______________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 18 de novembre de 2015.
 
 

dilluns, 16 de novembre del 2015

Novel·les noves!


Aquestes són les últimes novel·les que ens han arribat a la Biblioteca. Cliqueu a sobre títol per veure si estan disponibles. Bona lectura!

dijous, 12 de novembre del 2015

La Biblioteca recomana... La llei del menor


Aquesta setmana us recomanem una novel·la que planteja un dilema moral, es titula Lallei del menor i el seu autor és l’escriptor anglès Ian McEwan. L’ha editat Anagrama, tant en català com en castellà.

La protagonista, Fiona, és jutgessa del Tribunal de Família i ha de decidir qüestions tan importants com l’educació i la sanitat que han de rebre els joves. Ella ha de prendre la millor decisió en front de l’opinió dels pares, que per motius religiosos, culturals o ètics defensen postures que segons ella perjudiquen als menors.

Però les decisions de la Fiona, que en teoria han d’estar per sobre de les seves creences personals, poden crear-li un conflicte o bé poden no ser imparcials del tot. I aquí és on l’autor planteja el dilema entre la professionalitat que ha de tenir la protagonista i la seva vessant humana. És un dilema que també trobem en cadascun dels casos que ha de resoldre, on xoquen el punt de vista dels pares amb el que es pot considerar un bé per als infants.

Així, a La llei del menor s’han de resoldre casos com el d’uns siamesos que els seus pares no volen separar, el d’un nen Testimoni de Jehovà malalt de leucèmia que li han de fer una transfusió de sang si vol continuar vivint o el d’unes nenes que el seu pare vol imposar una educació jueva ultraconservadora.

A partir de totes aquestes situacions conflictives l’autor aconsegueix fer reflexionar profundament al lector sobre la moral i la llibertat individual, però també sobre el pas del temps, la mort i l’amor. En definitiva sobre una quotidianitat moltes vegades complexa.

És una novel·la molt recomanable, que es llegeix sense parar i que, malgrat els temes tan espinosos que tracta, o potser per això, convida a rellegir-la. És commovedora i tendra a la vegada.

Ian McEwan escriu de meravella, és un plaer llegir-lo ja que la seva prosa és fluida i entra de manera intensa, sense preàmbuls, anant directament als misteris del cor i tocant la fibra més sensible. No us el perdeu.
_______________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el dia 11 de novembre de 2015.


dijous, 5 de novembre del 2015

La Biblioteca recomana... Gegants de gel


Avui us volem comentar la novel·la que ha guanyat el Premi Llibreter d’enguany. Es titula Gegants de gel i el seu autor és JoanBenesiu, que és el pseudònim de l’escriptor Josep Martínez Sanchis, nascut al País Valencià i professor de filosofia d’un institut. L’obra, que ha estat acollida amb èxit de públic i també de la crítica, l’ha editada Edicions del Periscopi.

Es tracta d’un llibre filosòfic i psicològic, on els personatges, reunits en un bar de la ciutat més austral del món, Ushuaia, a l’Argentina, van explicant les seves peripècies a la vida. Així, es troben un dia de Nadal cinc homes que fugen d’alguna cosa. Són un anglès, un mexicà, un francès, un xilè i el narrador, que és un escriptor. Cadascú té una història pròpia que anirà narrant amb una gran expectació per part dels altres personatges, però aquesta a vegades serà veritat i a vegades no.

Amb aquesta posada en escena (límit geogràfic, últims dies de l’any) l’autor pretén investigar sobre els límits dels protagonistes, explorar fins allà on arriba la veritat de les vivències personals de cadascú i on comença la ficció. Alhora, els personatges, a partir de la seva exposició, també fan un viatge al seu interior. Per això, amb cada història anirem descobrint el perfil psicològic de qui l’explica, inclòs el narrador.

Segons el que van relatant els protagonistes us adonareu que són persones que estan perdudes i que van a la recerca d’alguna cosa que encara no coneixen. Es troben en una frontera personal i a partir d’aquí tenen el repte de, malgrat les circumstàncies adverses, continuar endavant.

Amb els diferents relats l’autor va construint un mosaic on la violència hi és molt present, ja sigui psicològica com física, una violència que posa l’ésser humà al límit. I en aquestes situacions extremes és on els personatges intenten trobar la seva identitat, definir-se a ells mateixos i també davant dels altres.

Amb una prosa àgil i reflexiva Joan Benesiu aconsegueix mantenir una tensió en cadascun dels relats personals. És una lectura amena i intensa, a vegades amb girs inesperats, a vegades previsible, però molt recomanable.
________________________

 Recomanació feta a Ràdio Berga el 4 de novembre de 2015.

dimecres, 4 de novembre del 2015