dijous, 29 d’octubre del 2015

La Biblioteca recomana... Las luminarias


Aquesta setmana us parlarem de la segona novel·la de Eleanor Catton, guanyadora del premi Man Booker Prize 2014 i que es titula LasLuminarias. En castellà l’ha editat Siruela.

Amb aquesta novel·la Catton ens transporta a la Nova Zelanda de finals del segle XIX quan una sèrie d’esdeveniments misteriosos coincideixen en un mateix dia: l’arrest d’una prostituta, el descobriment d’una important fortuna al pis d’un indigent, la desaparició d’un home ric i les decisions sobtades d’un capità de vaixell.

A partir d’aquests fets s’inicia una trama de misteri en què els personatges aniran a remolc d’aquesta, ja que a Las luminarias l’important és el fil conductor de la història i no els seus protagonistes. Així, la febre d’or a Nova Zelanda és el centre de la història i s’hi descriu el moment en què arriben moltes persones a la costa oest per fer fortuna a les mines d’or.

Una d’aquestes persones és el protagonista de la novel·la, Walter Moody, que quan arriba a Hokitika, el poble on vol fer fortuna, es troba amb una reunió secreta de 12 dels seus habitants més adinerats, i aquí descobreix l’existència d’un misteri al voltant d’uns assassinats no resolts.

Partint d’aquesta situació es van descabdellant un seguit de fets en què una vintena de personatges van agafant el relleu del protagonisme per reconstruir així un trencaclosques ple de conspiracions, estafes, robatoris, segrestos, crims... És una trama absorbent i original que va establint paral·lelismes entre els protagonistes i els arquetips que representen els seus signes del zodíac.

Aquesta relació personatge-arquetip ajuda a entendre les relacions entre els diferents protagonistes, i també serveix per interpretar el desenvolupament la història. L’autora utilitza els signes del zodíac i el seu comportament al cel de Nova Zelanda per estructurar la novel·la i a partir de les cartes astrals en va teixint la trama. El resultat d’això és que cada personatge correspon a un signe del zodíac i és el protagonista d’un capítol, i cada capítol té la meitat d’extensió que el capítol següent. Tot plegat fa que Las luminarias tingui 800 pàgines.

Però no us ha d’espantar la seva extensió, ja que si us endinseu en la història no se us farà gens llarga. L’inici potser és una mica lent, ja que hi ha moltes i importants descripcions, però un cop passada aquesta introducció el més segur és que no podreu parar de llegir.

______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 28 d'octubre de 2015.
 







dijous, 22 d’octubre del 2015

La Biblioteca recomana... El cervell de l'Andrew


Aquesta setmana us volem recomanar una novel·la, editada per Edicions de 1984, que es titula El cervell de l’Andrew. El seu autor és el veterà escriptor nord-americà E.L. Doctorow, que en aquest llibre fa un viatge agosarat per la ment del seu protagonista, l’Andrew.

L’Andrew, que tot sovint s’ha trobat que era el causant de diferents desgràcies, parla amb un interlocutor desconegut i va desgranant els diferents episodis que han marcat la seva vida, amb amors, tragèdies, dubtes... És un monòleg en primera persona però també utilitza la tercera persona quan parla del seu cervell i ho fa com si aquest actués de forma autònoma, independent, com si no anés amb ell.

El cervell de l’Andrew és una novel·la un pèl insòlita però que es llegeix molt bé. Té la virtut de tractar un tema tan poc conegut, com és el cervell i el seu funcionament, d’una manera peculiar. L’Andrew és un home ja gran que va repassant la seva vida davant d’una persona que no queda identificada a l’obra, però que fa de contrapunt a les històries i pensaments que va desgranant.

És un científic que ha treballat a universitats i instituts dels Estats Units, se sent deprimit i és escèptic en molts aspectes com a conseqüència de la vida que ha tingut. Com que la seva especialitat és l’estudi del cervell ens introdueix en raonaments que ens fan qüestionar el què sabem sobre la veritat i com aquesta condiciona la nostra memòria. En definitiva és una reflexió sobre el misteri de la consciència, si podem controlar-la, si el procés que es produeix entre el pensament i l’acció el guiem nosaltres o no.

La història té situacions excèntriques que treuen ferro a les tragèdies i hi donen un toc d’humor, però al mateix temps l’Andrew intenta aprofundir en ell mateix, conèixer el seu interior per trobar l’explicació de tot el que li ha passat a la vida i per aconseguir-ho es va autoanalitzant fins al punt del deliri.

A mesura que aneu llegint el llibre anireu trobant-vos amb una sorpresa rere l’altra i amb un seguit d’interrogants sobre l’Andrew i les seves accions i actituds. Amb això l’autor aconsegueix que la lectura de El cervell de l’Andrew sigui molt entretinguda i alhora faci reflexionar el lector en més d’una ocasió.

Aquesta és una novel·la diferent, gairebé inclassificable, però també molt interessant, divertida i alhora profunda.  
_________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 21 d'octubre de 2015.


dimecres, 21 d’octubre del 2015

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Club de lectura

Doce cuentos peregrinos
de Gabriel García Márquez

Dimarts, 27 d'octubre de 2015, a les 20 h

dijous, 8 d’octubre del 2015

La Biblioteca recomana... La veu invisible


Avui us comentarem un llibre protagonitzat per una infermera que treballa a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Es titula La veu invisible i l’ha escrit GiselaPou, biòloga de formació però dedicada des de fa anys al món del guió televisiu i autora ja de tres novel·les. L’edició en català ha estat editada per Columna i en castellà, La voz invisible, per Planeta.

La història comença una nit al servei d’urgències de l’hospital on treballa la Cèlia, quan porten una dona que ha aparegut inconscient a la platja. Aquesta pacient resultarà ser una amiga d’adolescència de la Cèlia, Martina Constants, que presumptament havia mort en un naufragi vint-i-cinc anys abans.

A partir d’aquest fet la Cèlia evoca els records del passat i de l’amistat amb la Martina i una altra amiga anomenada Nora. Totes tres havien decidit que quan fossin grans serien infermeres però finalment només la Cèlia havia complert aquest propòsit.

Amb un ritme i tensió creixent, en què el passat es va entrellaçant amb la realitat del dia a dia a l’hospital, l’autora va teixint una trama que desvetllarà secrets i enganys, històries passades que han marcat el present de les tres amigues.

Sobretot, però, parla d’un col·lectiu de treballadors i treballadores que es dediquen amb passió a tenir cura dels pacients de l’hospital, fins i tot amb una implicació personal, més enllà de la pròpia professió. I ho aconsegueix a través del personatge de la Cèlia, que només pensa en cuidar i cuidar i, a més, ho fa amb una paciència infinita.

Gisela Pou també aprofita aquesta història per explicar la realitat actual del servei sanitari: plantes tancades, retallades de personal, llistes d’espera, etc. Però malgrat aquesta denúncia la novel·la també fa una defensa de la sanitat pública i sobretot reivindica la tasca de les infermeres, “tan imprescindible com invisible”, fins al punt que en parla no com una professió sinó com una forma de viure.

La lectura de La veu invisible és fluïda gràcies a una prosa senzilla i elegant, directa i també emotiva, que t’endinsa en una història i uns personatges que t’atrapen i que van descobrint el perquè d’un destí a vegades capritxós, que provoca decepcions i frustracions. Les tres amigues tindran l’oportunitat i el repte de recuperar una amistat trencada anys enrere però per aconseguir-ho hauran de viure i superar situacions adverses.

__________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 7 d'octubre de 2015.



dijous, 1 d’octubre del 2015

La biblioteca recomana... Una cara coneguda



Aquesta setmana us recomanem una novel·la de l’escriptor nord-americà Alfred Hayes (1911-1985), es titula Una cara coneguda, va ser escrita l’any 1958 i ara ha estat traduïda al català i editada per Edicions 62.

Aquest escriptor també va ser guionista de pel·lícules i sèries de reconegut prestigi i en aquesta novel·la ens apropa a aquest món de glamur que coneixia tan bé, on té lloc una relació amorosa entre un guionista de Nova York i una noia que aspira a ser actriu.

És una novel·la curta, amb capítols molt breus i escrits amb un llenguatge senzill i molt directe, que t’absorbeix de seguida.  

La història està narrada en primera persona, és el guionista qui va relatant la relació que estableix amb aquesta noia jove que haurà de fer front a una situació que no és la que desitja i que de mica en mica va esvaint els seus somnis.

El protagonista és casat i també reflexiona sobre la seva vida matrimonial, en definitiva, sobre el sentit de les relacions estables de parella, analitzant els seus efectes i defectes.

L’argument de la novel·la no té res d’original però la forma com escriu Hayes fa que Una cara coneguda esdevingui un petit tresor dins el gènere romàntic. Hayes ens parla de l’amor però també de les misèries en les relacions sentimentals i ho fa de manera sublim, aprofundint allà on fa mal, on tots hi podem trobar una part de nosaltres.

I per aconseguir-ho utilitza un narrador distant, un protagonista que malgrat parlar amb primera persona es manté allunyat de la història que explica i, en ocasions, fins i tot d’ell mateix. Això li permet autoanalitzar-se i furgar en la personalitat humana, en el perquè de tot plegat. Hayes també utilitza el sarcasme per conèixer quina és la veritable felicitat i com es viu la desgràcia i el fracàs personal.

També us hem de dir que és un llibre que pot crear un cert desencís ja que traspua tristesa davant les situacions que els protagonistes no poden canviar, i davant l’evidència d’una realitat que esdevé dolorosa.

Però tot i així us el recomanem de totes, totes, perquè aquest tipus d’històries ens ajuden a ser conscients de la pròpia realitat i de la importància de les nostres accions per evitar el fracàs i aconseguir la felicitat.

                                                                                 

Recomanació feta a Ràdio Berga el dia 30 de setembre de 2015