dijous, 31 de març del 2016

La Biblioteca recomana... L'amiga genial


Aquesta setmana us volem parlar d’una novel·la que és la primera de la tetralogia Dues amigues i es titula L’amiga genial. La seva autora és l’italiana Elena Ferrante, tot i que alguns parlen que potser només és un pseudònim, ja que l’escriptora no s’ha deixat veure en públic.

En català l’ha editat La Campana i l’edició castellana la va publicar Lumen l’any 2012, amb el títol La amiga estupenda.

Les protagonistes de la història són dues amigues, dues nenes nascudes al mateix dia en un barri humil de Nàpols i que es fan amigues ja durant la infància i la seva amistat perdura fins a la vellesa. Elles són la Lila i la Lenú, són la cara i la creu, ja que la Lila és inquieta i perversa i en canvi la Lenú és tranquil·la i empàtica, la primera és tot intel·lecte, la segona tot emoció.

Aquesta complementarietat entre les dues amigues fa que la seva relació es caracteritzi per l’admiració, l’atracció i la dependència però també per la rivalitat i el distanciament. La Lila i la Lenú van passant les diferents etapes de la seva vida aprenent l’una de l’altra i compartint pors i desitjos, descobertes i reptes.

L’amiga genial és un recorregut per la infància i l’adolescència de les dues protagonistes acompanyades per una cinquantena de personatges més molt ben caracteritzats per Ferrante, donant a la història encara més autenticitat.

El relat t’absorbeix només començar la història, quan la Lenú decideix buscar la Lila en el moment que s’assabenta de la seva desaparició i a partir d’aquí t’endinses en una història on els sentiments hi són tan ben descrits que et fan emocionar. La Lenú recorda la seva infància i adolescència al costat de la Lila i va explicant la intensa relació que van mantenir. Al mateix temps descobreixes la vida als barris de treballadors de Nàpols, des dels anys 40 fins a l’actualitat, amb les corrupteles, els efectes de les drogues, la influència de l’art i la cultura, la pobresa...

Són més de cinc-centes pàgines que es llegeixen sense parar, gairebé de forma addictiva, on es viuen escenes de tendresa, però també de molta tensió, on l’amistat entre la Lila i la Lenú n’és el fil conductor.

En definitiva, és una novel·la sobre l’amistat femenina explicada amb un llenguatge molt amè, fàcil de seguir, directe i precís. Això ha convertit L’amiga genial i la resta de llibres de la saga en un fenomen mundial. Molt recomanable per aquells que us agrada quedar atrapats per un llibre i viure intensament la història que explica.

Aquest mes s’ha publicat ja el segon volum, Història del meu cognom, i després arribarà Història de qui fuig i de qui es queda i, al juny, el quart i últim volum, Història de la nena perduda.
_____________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el dia 30 de març de 2016.


dijous, 24 de març del 2016

La Biblioteca recomana... Temps de família


Aquesta setmana us comentarem la darrera novel·la de Tània Juste, que es titula Temps de família i és la guanyadora del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica del 2015, que concedeix l’editorial Columna.

Aquesta novel·la explica la història de quatre generacions de la família Giner. S’inicia l’any 1898 quan en Bonaventura Giner torna de Cuba després que hi anés a formar-se i fer fortuna. Un cop a Vilafranca vol tornar a aixecar el negoci vinícola a les terres de la família, que troba abandonades i arrasades com a conseqüència de la fil·loxera.

Com que de diners no li’n falten Bonaventura decideix crear un gran negoci a partir del no-res, vol fer del Mas Giner un autèntic imperi vinícola. Però a part de diners, el protagonista arriba de Cuba amb molts misteris, que anirem coneixent a mesura que es desenvolupa la trama.

L’univers familiar dels Giner inicialment està integrat per la muller d’en Bonaventura, la Mercè, barcelonina i de família burgesa, i quatre fills, que viuran amors i desamors, venjances i enveges, penes i alegries. A partir d’aquí les diferents generacions ens aniran introduint en la situació històrica de cada moment, des del tombant de segle fins entrada ja la dictadura franquista.

Els personatges hi estan molt ben caracteritzats i definits. L’autora fa anades i vingudes del passat al present per poder entendre millor cada personatge, per tal de deixar clar quines necessitats mou a cadascun d’ells.

I amb aquests personatges ens endinsem en el món de la família com a símbol d’identitat, com a nucli fort per fer front a les adversitats que s’aniran trobant i com a suport per aconseguir allò que volen. Però també amb els seus odis i misteris, pors, infidelitats i temes no resolts.

La lectura és molt amena i està molt ben ambientada per conèixer la relació entre els pagesos i els senyors i també per anar veient el canvi de mentalitat i de maneres de fer de les generacions successives de la família Giner. La situació històrica que viu cada generació marca les característiques dels seus integrants, així coneixem Giners més humils i treballadors, d’altres més somniadors, alguns acomodats en l’abundància i l’última generació que necessita reinventar-se per poder continuar endavant.

Després de L’hospital dels pobres, publicada ara fa dos anys, Tània Juste ha tornat a escriure una gran novel·la històrica. 
______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 24 de març de 2016.

dimarts, 22 de març del 2016

Club de lectura

El embrujo de Shanghai
de Juan Marsé

Es visualitzarà la pel·lícula

Dimarts, 29 de març de 2016, a les 19 h

dimarts, 15 de març del 2016

Més novel·les noves!


Ja tenim la Setmana Santa a tocar. Tindrem uns quants dies de descans ben merescut i, a banda de gaudir a l'aire lliure de la primavera incipient, també tindrem moments de relax per endinsar-nos en un bon llibre. Doneu un cop d'ull a aquestes novetats que ens han arribat!

dijous, 10 de març del 2016

La Biblioteca recomana... El dia que vaig aprendre a volar

 

Avui us volem recomanar la novel·la titulada El dia que vaig aprendre a volar, de l’autora Stefanie Kremser. Aquesta és una novel·la captivadora, que des de la primera pàgina sorprèn per l’enfocament que fa l’autora d’una situació inicial tràgica.

Tracta de l’abandonament d’una filla acabada de néixer, per part de la seva mare. L’Aza, que és la mare, llança la Luisa, la filla, per la finestra de l’hospital tot just després de donar a llum. La Luisa, però, té la sort que l’agafin al vol i salva així la seva vida, que durant els primers anys la passarà en pisos d’estudiants vivint amb el seu pare i els seus companys de la universitat.

A mesura que es fa gran, i gràcies al què li expliquen, la Luisa va creant en el seu imaginari una mare desconeguda i lluny de sentir un rancor cap a ella va prenent cos una estimació i unes ganes d’apropar-s’hi i conèixer-la a fons. Des dels sentiments i emocions d’una nena l’autora ens parla del buit, dels silencis i les mancances emotives. Però ho fa amb un estil molt particular ja que la història traspua alegria, no hi ha retrets ni planys. Aquesta part del llibre està narrada de forma molt propera, colpidora, amb la mirada innocent però alhora decidida de la Luisa, observadora incansable de tot allò que passa al seu voltant.

La segona part del llibre parla dels avantpassats de l’Aza, un grup d’alemanys que van emigrar i establir-se a la selva brasilera. Aquesta situació explica en part com és la mare de la Luisa, amb uns lligams molt forts amb la terra que la va veure créixer.

I a l’última part del llibre la Luisa torna a agafar les regnes de la història per narrar el viatge que fa amb el seu pare al Brasil per intentar trobar la seva mare.

Amb aquest argument, Stefanie Kremser ens parla de la globalitat i les migracions, i de la interculturalitat que creen. Però també parla de l’arrelament envers un territori, una cultura i una gent.

Amb pocs personatges però ben definits El dia que vaig aprendre a volar és una novel·la en que l’autora crea una atmosfera propensa a debatre tot allò que va tractant ja que explica però no jutja, no interfereix. Això queda per als lectors, perquè qui la llegeixi pugui discutir-ne el contingut.
________________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 9 de març de 2016.