Aquesta
setmana us comentarem la darrera novel·la de Tània Juste, que es titula Temps de família i és la guanyadora del
Premi Nèstor Luján de novel·la històrica del 2015, que concedeix l’editorial
Columna.
Aquesta
novel·la explica la història de quatre generacions de la família Giner.
S’inicia l’any 1898 quan en Bonaventura Giner torna de Cuba després que hi anés
a formar-se i fer fortuna. Un cop a Vilafranca vol tornar a aixecar el negoci
vinícola a les terres de la família, que troba abandonades i arrasades com a
conseqüència de la fil·loxera.
Com que de
diners no li’n falten Bonaventura decideix crear un gran negoci a partir del
no-res, vol fer del Mas Giner un autèntic imperi vinícola. Però a part de
diners, el protagonista arriba de Cuba amb molts misteris, que anirem coneixent
a mesura que es desenvolupa la trama.
L’univers
familiar dels Giner inicialment està integrat per la muller d’en Bonaventura,
la Mercè, barcelonina i de família burgesa, i quatre fills, que viuran amors i
desamors, venjances i enveges, penes i alegries. A partir d’aquí les diferents
generacions ens aniran introduint en la situació històrica de cada moment, des
del tombant de segle fins entrada ja la dictadura franquista.
Els
personatges hi estan molt ben caracteritzats i definits. L’autora fa anades i
vingudes del passat al present per poder entendre millor cada personatge, per
tal de deixar clar quines necessitats mou a cadascun d’ells.
I amb
aquests personatges ens endinsem en el món de la família com a símbol d’identitat,
com a nucli fort per fer front a les adversitats que s’aniran trobant i com a
suport per aconseguir allò que volen. Però també amb els seus odis i misteris,
pors, infidelitats i temes no resolts.
La lectura
és molt amena i està molt ben ambientada per conèixer la relació entre els
pagesos i els senyors i també per anar veient el canvi de mentalitat i de
maneres de fer de les generacions successives de la família Giner. La situació
històrica que viu cada generació marca les característiques dels seus integrants,
així coneixem Giners més humils i treballadors, d’altres més somniadors, alguns
acomodats en l’abundància i l’última generació que necessita reinventar-se per
poder continuar endavant.
Després de L’hospital dels pobres, publicada ara fa
dos anys, Tània Juste ha tornat a escriure una gran novel·la històrica.
______________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 24 de març de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada