dijous, 26 de març del 2015

La Biblioteca recomana... Mariona




Avui us recomanem la segona novel·la de la periodista i escriptora Pilar Rahola, publicada per La Magrana a finals de l’any passat i que porta per títol Mariona. Rahola ja s’havia estrenat com a novel·lista amb El carrer de l’embut, publicada fa dos anys també a La Magrana.

La trama comença l’any 1824 a la Vila de Gràcia, quan la protagonista, la Mariona, està a punt de casar-se. És una noia jove, molt allunyada de la burgesia i amb una total indiferència per la política.

Així, la novel·la transcorre al segle XIX, concretament entre el 1820 i el 1870, en una època convulsa, caracteritzada per les revoltes i la repressió d’una societat que anirà canviant la seva mentalitat, tan individual com col·lectiva.

Ens situem, doncs, en els anys de la revolució industrial catalana, en què la protagonista serà testimoni de canvis socials i polítics.

La Mariona, però, és de família humil i l’únic que vol és que la deixin viure en pau. Ella no vol comprometre’s en la defensa de cap ideal, perquè en realitat no entén res, és gairebé analfabeta i encara ho té tot per fer. Però al final els esdeveniments la sacsejaran de tal manera que la faran reaccionar i haurà de reinventar-se i implicar-se socialment.

L’autora, amb aquest llibre dóna a conèixer una mica més un segle que, segons ha admès, sempre l’ha apassionat. Al mateix temps reivindica que el segle XIX marca l’inici de la modernitat. I tot plegat ho fa des d’una perspectiva diferent, que esdevé també la crònica d’un creixement personal, el de la Mariona, una dona que es construeix a si mateixa, tal com l’ha definit la seva creadora.

D’altra banda, Pilar Rahola aprofita aquesta història per recuperar personatges que van ser importants en aquella època i que molts de nosaltres només coneixem perquè donen nom a carrers o places. És el cas d’Ildefons Cerdà, Anselm Clavé o Valentí Almirall, tots ells crucials en uns anys de revoltes, bombardejos i resistència social.

En definitiva, Mariona es pot considerar una novel·la històrica perquè a les seves pàgines hi tenen un paper molt important els esdeveniments de l’època en què està ambientada. Però també és una història humana, molt humana, en què la lluita per sobreviure, adaptar-se i resistir que van fer molts homes i dones del carrer, el poble menut segons l’autora, pren protagonisme a través del personatge de la Mariona.

___________________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 25 de març de 2015.


dijous, 19 de març del 2015

La Biblioteca recomana... També això passarà



Aquesta setmana us recomanem la segona novel·la de Milena Busquets, que és filla de l’editora Esther Tusquets. Es titula També això passarà o También esto pasará, ja que ha estat editada en català i en castellà, per Amsterdam i Anagrama.

Es tracta d’una obra autobiogràfica que Milena Busquets ha escrit arran de la pèrdua de la seva mare, que va morir l’estiu del 2012, tot i que no li ha servit de teràpia, tal com ella mateixa ha reconegut. Milena Busquets ha escrit la novel·la amb una prosa elegant, intensa i emotiva, que captiva des de bon principi malgrat que d’entrada sembli una història lleugera i amb personatges frívols.

L’argument comença quan la Blanca, que té uns quaranta anys i viu a Barcelona, decideix, de forma impulsiva, anar a viure a la casa familiar de Cadaqués per passar-hi el dol de la mort de la seva mare.

Aquesta nova vida, entre cometes, la Blanca la inicia acompanyada dels seus dos fills, dels dos ex-marits i pares dels seus fills, de l’amant actual i dues amigues. Tot plegat per aconseguir retrobar l’essència de la relació que ha tingut amb la seva mare, que ha estat complexa, i també per agafar distància a la tristesa que l’acompanya.

Al llarg de tota la novel·la la protagonista té la necessitat d’anar relacionant totes les seves vivències, records i sentiments amb la seva mare, revisant moments d’una relació gens senzilla. La Blanca és una dona molt extravertida, que tot ho diu tal com ho pensa i es presenta tal com és, sense complexes. I una forma d’expressar-se intensament i d’aferrar-se a la vida és a través del sexe, que és ben present en tota la novel·la. Això fa que llegim passatges, per exemple, plens de sensualitat en un entorn idíl·lic com és Cadaqués, on la protagonista hi guarda molts records d’infantesa.

Si bé el llibre transmet la profunda tristesa provocada per la pèrdua d’un ésser estimat, com a contrapunt també expressa les ganes de viure de tots els personatges que hi apareixen, donant així un toc agredolç a una història molt ben tramada i farcida de moments intensos.

En definitiva, També això passarà és una novel·la que val molt la pena, que parla d’una manera molt directa i sincera i a estones et fa somriure. Vaja, que traspua energia positiva malgrat el dolor i la nostàlgia.

Així no és d’estranyar que en la darrera Fira del Llibre de Frankfurt aquesta novel·la hagi entusiasmat a les millors editorials del món i ja se n’estigui preparant la traducció a gairebé 30 llengües. A més, una productora cinematogràfica la vol portar a la gran pantalla. Ara només falta que els lectors la converteixin en el fenomen editorial que la crítica creu que serà.
_____________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 18 de març de 2015.

dimarts, 17 de març del 2015

dijous, 12 de març del 2015

La Biblioteca recomana... L'univers contra l'Alex Woods


Aquesta setmana us recomanem una novel·la que podem considerar d’humor, però també dramàtica. Es titula L’univers contra l’Alex Woods i és la primera novel·la de l’autor anglès Gavin Extence. L’ha publicat La Magrana, en català i  Seix Barral, en castellà.

El protagonista d’aquesta història, Alexander Morgan Woods, rep l’impacte d’un meteorit quan té només onze anys. Com a conseqüència d’aquest fet tan insòlit, l’Àlex tindrà una certa fama, però també haurà d’estar convalescent durant tot un any i tindrà atacs epilèptics. Però aquesta nova situació no el privarà de la fascinació que té per la ciència, al contrari, encarà el farà ser més curiós, sobretot per aprendre i conèixer més coses sobre neurologia i astronomia.

Per tot això, el nostre protagonista se sentirà diferent als seus companys, perquè té uns interessos poc habituals entre adolescents, quan la majoria volen jugar a futbol a l’hora del pati, fet que per ell és una pèrdua de temps i energia. I aquesta diferència farà que pateixi una situació de bullying, que l’aïllarà del seu entorn i el portarà conèixer un vidu solitari i poc sociable anomenat Peterson.

Entre ells dos s’establirà una relació d’amistat inesperada i viuran situacions diverses, algunes de divertides i d’altres més aviat dramàtiques, que aniran resolent com podran, entre la responsabilitat d’un senyor gran i esquerp, i la ingenuïtat d’un noi si més no peculiar.

I a partir d’aquestes situacions, Gavin Extence convida el lector a reflexionar sobre temes universals com l’eutanàsia, per exemple. I també deixa al descobert la hipocresia i la fal·làcia que existeixen en certs convencionalismes socials. Perquè la manera d’entendre i viure la vida de l’Àlex Woods no ho és gens de convencional.

La novel·la atrapa per les situacions insòlites, per l’extravagància del protagonista, pels diàlegs plens d’ironia i per la relació entre els dos personatges principals. Una relació curiosa però alhora autèntica.

S’ha de dir, però, que la narració fa diferents salts en el temps, endavant i endarrere, que en certs moments poden desorientar. De fet la història ja comença amb un flashback quan detenen l’Àlex, moment en què ell mateix comença a explicar tota la trama que el porta fins a aquesta situació.

En definitiva, és un llibre que us farà riure i plorar alhora gràcies a les aventures d’un personatge memorable, que tot i tenir molt mala sort, no s’atura en els seus afanys de conèixer i esbrinar allò que li interessa i no té por d’actuar de la manera que creu més correcta, encara que això el pugui perjudicar.
 _______________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga l'11 de març de 2015.


dijous, 5 de març del 2015

Exposició: La vida en blanc i negre


La Biblioteca recomana... Ens veurem allà dalt


Ja fa força temps que des de la Biblioteca es fa una col·laboració setmanal a Ràdio Berga fent una recomanació d’una lectura. A partir d’ara, convertim aquesta col·laboració radiofònica en una nova secció del nostre bloc: La Biblioteca recomana.
 ____________________________________________



La novel·la d’aquesta setmana parla de la Primera Guerra Mundial i dels efectes que va tenir en dos soldats, que són els protagonistes d’aquesta història, titulada Ens veurem allà dalt. L’autor és l’escriptor i guionista francès Pierre Lemaître i amb aquesta novel·la ha guanyat el premi Goncourt, el més prestigiós de França. L’edició en català és de Bromera i en castellà, Nosvemos allá arriba, de Salamandra.

El llibre ha estat un fenomen de vendes a França i s’està traduint a divuit llengües. Ens veurem allà dalt suposa un gir en la trajectòria literària de Pierre Lemaître, que fins ara només havia escrit novel·les policíaques.

Amb aquesta novel·la l’autor retrata d’una forma crua i emotiva el que va ser la Gran Guerra i també el què va suposar posteriorment per als supervivents, sobretot per aquells que hi van participar directament. De fet, com hem dit, els protagonistes són dos exsoldats que la guerra els marcarà per a tota la vida.

La història s’inicia quan els soldats Albert Maillard i Édouard Péricourt participen en una de les últimes batalles de la guerra, enviats pel seu tinent a una missió contra l’exèrcit alemany. Allà, l’Albert és enterrat en vida perquè el tinent vol desfer-se d’ell i l’Édouard ho veu i intenta salvar-lo, però mentre l’està desenterrant cau un obús i l’hi desfigura la cara per sempre més.

Després d’això i en agraïment per haver-lo salvat, l’Albert es veu en l’obligació de cuidar el seu company i un cop acabada la guerra continuaran junts.

A partir d’aquí, per una banda, Lemaître narra les peripècies dels dos exsoldats, muntant negocis i petites estafes aprofitant el record del conflicte bèl·lic i apel·lant a l’honor dels que hi van participar. I per l’altra, també ens explica una estafa que està basada en fets reals i que és la que porta a terme el tinent per enriquir-se.

Tot plegat ens posa al descobert les misèries humanes d’unes persones que ho han perdut tot, que només els queda el dolor i que en comptes d’enfonsar-se en aquest dolor en treuen el màxim profit possible, sense cap mena de contemplació. Això crea situacions realment esperpèntiques que l’autor, a més a més, disfressa amb un humor negre i un sarcasme que, malgrat la desgràcia que suposa una guerra, fa somriure al lector.

En definitiva, és un llibre que enganxa des de l’inici, per com comença, d’una manera tan esgarrifosa, i per com està escrit. I també perquè hi trobem un seguit d’aventures barrejades amb els drames psicològics dels personatges i tot plegat embolcallat amb una crònica política i social del moment.


dilluns, 2 de març del 2015