Avui us recomanem la segona novel·la de la periodista i escriptora Pilar Rahola, publicada per La Magrana a finals de l’any passat i que porta per títol Mariona. Rahola ja s’havia estrenat com a novel·lista amb El carrer de l’embut, publicada fa dos anys també a La Magrana.
La trama comença l’any 1824 a la Vila de Gràcia, quan la protagonista, la Mariona, està a punt de casar-se. És una noia jove, molt allunyada de la burgesia i amb una total indiferència per la política.
La trama comença l’any 1824 a la Vila de Gràcia, quan la protagonista, la Mariona, està a punt de casar-se. És una noia jove, molt allunyada de la burgesia i amb una total indiferència per la política.
Així, la novel·la transcorre al segle XIX, concretament entre el 1820 i el 1870, en una època convulsa, caracteritzada per les revoltes i la repressió d’una societat que anirà canviant la seva mentalitat, tan individual com col·lectiva.
Ens situem, doncs, en els anys de la revolució industrial catalana, en què la protagonista serà testimoni de canvis socials i polítics.
La Mariona, però, és de família humil i l’únic que vol és que la deixin viure en pau. Ella no vol comprometre’s en la defensa de cap ideal, perquè en realitat no entén res, és gairebé analfabeta i encara ho té tot per fer. Però al final els esdeveniments la sacsejaran de tal manera que la faran reaccionar i haurà de reinventar-se i implicar-se socialment.
L’autora, amb aquest llibre dóna a conèixer una mica més un segle que, segons ha admès, sempre l’ha apassionat. Al mateix temps reivindica que el segle XIX marca l’inici de la modernitat. I tot plegat ho fa des d’una perspectiva diferent, que esdevé també la crònica d’un creixement personal, el de la Mariona, una dona que es construeix a si mateixa, tal com l’ha definit la seva creadora.
D’altra banda, Pilar Rahola aprofita aquesta història per recuperar personatges que van ser importants en aquella època i que molts de nosaltres només coneixem perquè donen nom a carrers o places. És el cas d’Ildefons Cerdà, Anselm Clavé o Valentí Almirall, tots ells crucials en uns anys de revoltes, bombardejos i resistència social.
En definitiva, Mariona es pot considerar una novel·la històrica perquè a les seves pàgines hi tenen un paper molt important els esdeveniments de l’època en què està ambientada. Però també és una història humana, molt humana, en què la lluita per sobreviure, adaptar-se i resistir que van fer molts homes i dones del carrer, el poble menut segons l’autora, pren protagonisme a través del personatge de la Mariona.
___________________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 25 de març de 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada