La Biblioteca recomana... El dia que vaig aprendre a volar

 

Avui us volem recomanar la novel·la titulada El dia que vaig aprendre a volar, de l’autora Stefanie Kremser. Aquesta és una novel·la captivadora, que des de la primera pàgina sorprèn per l’enfocament que fa l’autora d’una situació inicial tràgica.

Tracta de l’abandonament d’una filla acabada de néixer, per part de la seva mare. L’Aza, que és la mare, llança la Luisa, la filla, per la finestra de l’hospital tot just després de donar a llum. La Luisa, però, té la sort que l’agafin al vol i salva així la seva vida, que durant els primers anys la passarà en pisos d’estudiants vivint amb el seu pare i els seus companys de la universitat.

A mesura que es fa gran, i gràcies al què li expliquen, la Luisa va creant en el seu imaginari una mare desconeguda i lluny de sentir un rancor cap a ella va prenent cos una estimació i unes ganes d’apropar-s’hi i conèixer-la a fons. Des dels sentiments i emocions d’una nena l’autora ens parla del buit, dels silencis i les mancances emotives. Però ho fa amb un estil molt particular ja que la història traspua alegria, no hi ha retrets ni planys. Aquesta part del llibre està narrada de forma molt propera, colpidora, amb la mirada innocent però alhora decidida de la Luisa, observadora incansable de tot allò que passa al seu voltant.

La segona part del llibre parla dels avantpassats de l’Aza, un grup d’alemanys que van emigrar i establir-se a la selva brasilera. Aquesta situació explica en part com és la mare de la Luisa, amb uns lligams molt forts amb la terra que la va veure créixer.

I a l’última part del llibre la Luisa torna a agafar les regnes de la història per narrar el viatge que fa amb el seu pare al Brasil per intentar trobar la seva mare.

Amb aquest argument, Stefanie Kremser ens parla de la globalitat i les migracions, i de la interculturalitat que creen. Però també parla de l’arrelament envers un territori, una cultura i una gent.

Amb pocs personatges però ben definits El dia que vaig aprendre a volar és una novel·la en que l’autora crea una atmosfera propensa a debatre tot allò que va tractant ja que explica però no jutja, no interfereix. Això queda per als lectors, perquè qui la llegeixi pugui discutir-ne el contingut.

________________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 9 de març de 2016.