Aquesta setmana us recomanem una novel·la de
l’escriptor nord-americà Alfred Hayes (1911-1985), es titula Una cara coneguda, va ser
escrita l’any 1958 i ara ha estat traduïda al català i editada per Edicions 62.
Aquest escriptor també va ser guionista de pel·lícules i sèries de reconegut prestigi i en aquesta novel·la ens apropa a aquest món de glamur que coneixia tan bé, on té lloc una relació amorosa entre un guionista de Nova York i una noia que aspira a ser actriu.
Aquest escriptor també va ser guionista de pel·lícules i sèries de reconegut prestigi i en aquesta novel·la ens apropa a aquest món de glamur que coneixia tan bé, on té lloc una relació amorosa entre un guionista de Nova York i una noia que aspira a ser actriu.
És una novel·la curta, amb capítols molt breus i escrits amb un llenguatge senzill i molt directe, que t’absorbeix de seguida.
La història està narrada en primera persona, és el guionista qui va relatant la relació que estableix amb aquesta noia jove que haurà de fer front a una situació que no és la que desitja i que de mica en mica va esvaint els seus somnis.
El protagonista és casat i també reflexiona sobre la seva vida matrimonial, en definitiva, sobre el sentit de les relacions estables de parella, analitzant els seus efectes i defectes.
L’argument de la novel·la no té res d’original però la forma com escriu Hayes fa que Una cara coneguda esdevingui un petit tresor dins el gènere romàntic. Hayes ens parla de l’amor però també de les misèries en les relacions sentimentals i ho fa de manera sublim, aprofundint allà on fa mal, on tots hi podem trobar una part de nosaltres.
I per aconseguir-ho utilitza un narrador
distant, un protagonista que malgrat parlar amb primera persona es manté
allunyat de la història que explica i, en ocasions, fins i tot d’ell mateix.
Això li permet autoanalitzar-se i furgar en la personalitat humana, en el
perquè de tot plegat. Hayes també utilitza el sarcasme per conèixer quina és la
veritable felicitat i com es viu la desgràcia i el fracàs personal.
També us hem de dir que és un llibre que pot
crear un cert desencís ja que traspua tristesa davant les situacions que els
protagonistes no poden canviar, i davant l’evidència d’una realitat que esdevé
dolorosa.
Però tot i així us el recomanem de totes,
totes, perquè aquest tipus d’històries ens ajuden a ser conscients de la pròpia
realitat i de la importància de les nostres accions per evitar el fracàs i aconseguir
la felicitat.
Recomanació feta a Ràdio Berga el dia 30 de setembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada