Avui us recomanem
l’últim Premi Sant Jordi. Es titula La vida sense la Sara Amat i el seu
autor és el Pep Puig.
En aquesta
edició del Premi Sant Jordi els membres del jurat han escollit per unanimitat
aquesta novel·la d’un autor gairebé desconegut, trencant la tendència dels
últims anys, en què havien guanyat autors mediàtics.
La vida sense la Sara Amat ha commogut al jurat i segur que també agradarà als lectors. La
novel·la narra el pas que el protagonista, el Pep, un noi de només 12 anys, fa
cap a l’adolescència, deixant enrere la comoditat i la pau de la infància. I
aquest pas el farà en companyia de la Sara Amat, que ha fugit de casa seva i
s’amaga a l’habitació del Pep durant 12 dies, fins que marxa definitivament del
poble.
Aquest fet
es produeix a finals d’estiu, al poble d’Ullastrell, on hi viu la Sara amb la
seva família i el Pep hi passa alguns dies de vacances a casa de la seva
padrina, la Maria. I la història arrenca quan el protagonista ja ha tornat a
l’escola i recorda aquests dies viscuts amb la Sara Amat.
La relació
entre el Pep i la Sara primerament és distant ja que la Sara és una nena
valenta, decidida i molt més adulta que
el Pep, que encara té la innocència pròpia de la infantesa. Aquestes
diferències entre ells dos s’aniran llimant amb els dies i el Pep es deixarà
guiar per la Sara per endinsar-se cap a la maduresa i descobrir que, sovint, la
vida dels adults es mou entre secrets i aparences.
L’autor
aconsegueix introduir-te totalment en la història, creant uns personatges molt
reals descrits magistralment i narrant les vivències i els descobriments que va
fent el Pep en primera persona. El contrast entre la pau que ha suposat fins
ara la infantesa per al Pep i la guerra de sentiments que significa el canvi
cap a l’adolescència són l’eix on gira La
vida sense la Sara Amat. I a més a més els protagonistes també llegeixen Guerra i Pau, de Tolstoi, i, per tant,
hi ha contínues referències a aquest binomi i, per extensió, als conflictes
interns que ens depara la vida.
El
descobriment de la vida adulta per part del Pep i la manera com ho fa en
companyia de la Sara Amat es converteix en una història absorbent, que flueix
amb naturalitat i sense presses però que no voldreu deixar fins al final. Segur
que us deixarà un bon gust de boca.
_______________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 27 d'abril de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada