La Biblioteca recomana... La guitarra blava

Aquesta setmana us recomanem La guitarra blava, de John Banville, editada per Bromera. I la traducció al castellà, La guitarra azul, l’ha editat Alfaguara. Aquest autor irlandès ha obtingut diferents premis i reconeixements a nivell europeu per les seves novel·les, entre les quals destaquen El mar i Llum antiga. L’any 2014 li van atorgar el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. A part de les obres que signa amb el seu nom, escriu també novel·la negra amb el pseudònim de Benjamin Black.

La guitarra blava està protagonitzada per un pintor, un artista que darrerament ha perdut la inspiració i no troba la manera de crear res que valgui la pena. Ell es diu Oliver Orme i fins ara sempre s’havia sentit segur d’ell mateix, tant en la feina com en la seva vida matrimonial.

Però Orme té un defecte que el portarà a complicar-se la vida: té la mà una mica llarga i s’ha aficionat als furts, pel simple plaer de prendre les coses dels altres. I aquesta dinàmica el porta a “robar” la dona al seu amic, o sigui, a mantenir-hi una aventura. I quan se n’assabenten el seu amic i la seva dona, la situació personal, fins aquell moment més o menys còmoda, se li complica i decideix refugiar-se a la casa on havia viscut de petit per tal de posar en ordre les seves tribulacions.

Més enllà de la situació que viu el protagonista, que Banville caracteritza com a insegur, covard i immadur, i les reflexions que aquest anirà desglossant, aquesta novel·la et captiva per la prosa que utilitza l’autor. Com és habitual en les novel·les de John Banville, en la història que ens explica és més important el com ho fa que el què passa en l’acció.

Orme, el protagonista, en el seu aïllament, farà un exercici de reflexió entorn de l’amor, en què consisteix essencialment i què n’esperem a nivell individual d’una relació amorosa. Però ho fa sense dramatisme malgrat que la situació podria conduir-hi, per contra, utilitza la paròdia i l’humor per explicar la seva vivència.

Oliver Orme és un narcisista odiós que se’n riu d’ell mateix i de les tragèdies dels altres. En definitiva és un personatge contundent, que a través de l’art i les seves múltiples expressions, que va citant i descrivint al llarg de la història, fa entendre el procés creatiu, la importància de la imaginació i la manera com es plasmen les idees. I enllaçant-ho amb l’art, busca respostes a la seva situació sentimental.

No us perdeu La guitarra blava o, si preferiu la versió en castellà, La guitarra azul, ja que val molt la pena endinsar-se en la prosa de John Banville, ja que és un plaer llegir-la i al mateix temps et fa pensar. 

______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 29 de juny de 2016.