Llibres solidaris per la Marató de TV3

 

Col·labora amb la Marató de TV3!

La Biblioteca recomana... La llei del menor

Aquesta setmana us recomanem una novel·la que planteja un dilema moral, es titula Lallei del menor i el seu autor és l’escriptor anglès Ian McEwan. L’ha editat Anagrama, tant en català com en castellà.

La protagonista, Fiona, és jutgessa del Tribunal de Família i ha de decidir qüestions tan importants com l’educació i la sanitat que han de rebre els joves. Ella ha de prendre la millor decisió en front de l’opinió dels pares, que per motius religiosos, culturals o ètics defensen postures que segons ella perjudiquen als menors.

Però les decisions de la Fiona, que en teoria han d’estar per sobre de les seves creences personals, poden crear-li un conflicte o bé poden no ser imparcials del tot. I aquí és on l’autor planteja el dilema entre la professionalitat que ha de tenir la protagonista i la seva vessant humana. És un dilema que també trobem en cadascun dels casos que ha de resoldre, on xoquen el punt de vista dels pares amb el que es pot considerar un bé per als infants.

Així, a La llei del menor s’han de resoldre casos com el d’uns siamesos que els seus pares no volen separar, el d’un nen Testimoni de Jehovà malalt de leucèmia que li han de fer una transfusió de sang si vol continuar vivint o el d’unes nenes que el seu pare vol imposar una educació jueva ultraconservadora.

A partir de totes aquestes situacions conflictives l’autor aconsegueix fer reflexionar profundament al lector sobre la moral i la llibertat individual, però també sobre el pas del temps, la mort i l’amor. En definitiva sobre una quotidianitat moltes vegades complexa.

És una novel·la molt recomanable, que es llegeix sense parar i que, malgrat els temes tan espinosos que tracta, o potser per això, convida a rellegir-la. És commovedora i tendra a la vegada.

Ian McEwan escriu de meravella, és un plaer llegir-lo ja que la seva prosa és fluida i entra de manera intensa, sense preàmbuls, anant directament als misteris del cor i tocant la fibra més sensible. No us el perdeu.

_______________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el dia 11 de novembre de 2015.

Seminari: Crisi capitalista i moviment obrer

Exposició d'obres de Teia (Teresa Orriols)

La Biblioteca recomana... Gegants de gel

Avui us volem comentar la novel·la que ha guanyat el Premi Llibreter d’enguany. Es titula Gegants de gel i el seu autor és JoanBenesiu, que és el pseudònim de l’escriptor Josep Martínez Sanchis, nascut al País Valencià i professor de filosofia d’un institut. L’obra, que ha estat acollida amb èxit de públic i també de la crítica, l’ha editada Edicions del Periscopi.

Es tracta d’un llibre filosòfic i psicològic, on els personatges, reunits en un bar de la ciutat més austral del món, Ushuaia, a l’Argentina, van explicant les seves peripècies a la vida. Així, es troben un dia de Nadal cinc homes que fugen d’alguna cosa. Són un anglès, un mexicà, un francès, un xilè i el narrador, que és un escriptor. Cadascú té una història pròpia que anirà narrant amb una gran expectació per part dels altres personatges, però aquesta a vegades serà veritat i a vegades no.

Amb aquesta posada en escena (límit geogràfic, últims dies de l’any) l’autor pretén investigar sobre els límits dels protagonistes, explorar fins allà on arriba la veritat de les vivències personals de cadascú i on comença la ficció. Alhora, els personatges, a partir de la seva exposició, també fan un viatge al seu interior. Per això, amb cada història anirem descobrint el perfil psicològic de qui l’explica, inclòs el narrador.

Segons el que van relatant els protagonistes us adonareu que són persones que estan perdudes i que van a la recerca d’alguna cosa que encara no coneixen. Es troben en una frontera personal i a partir d’aquí tenen el repte de, malgrat les circumstàncies adverses, continuar endavant.

Amb els diferents relats l’autor va construint un mosaic on la violència hi és molt present, ja sigui psicològica com física, una violència que posa l’ésser humà al límit. I en aquestes situacions extremes és on els personatges intenten trobar la seva identitat, definir-se a ells mateixos i també davant dels altres.

Amb una prosa àgil i reflexiva Joan Benesiu aconsegueix mantenir una tensió en cadascun dels relats personals. És una lectura amena i intensa, a vegades amb girs inesperats, a vegades previsible, però molt recomanable.

________________________

 Recomanació feta a Ràdio Berga el 4 de novembre de 2015.

Presentació del llibre: Cultiu de garrofer, d'Antoni Vilà

Intervindran: Antoni Vilà (l'autor) i Toni Gol (escriptor i poeta)

Divendres, 6 de novembre de 2015, a les 20 h

La Biblioteca recomana... Las luminarias

Aquesta setmana us parlarem de la segona novel·la de Eleanor Catton, guanyadora del premi Man Booker Prize 2014 i que es titula LasLuminarias. En castellà l’ha editat Siruela.

Amb aquesta novel·la Catton ens transporta a la Nova Zelanda de finals del segle XIX quan una sèrie d’esdeveniments misteriosos coincideixen en un mateix dia: l’arrest d’una prostituta, el descobriment d’una important fortuna al pis d’un indigent, la desaparició d’un home ric i les decisions sobtades d’un capità de vaixell.

A partir d’aquests fets s’inicia una trama de misteri en què els personatges aniran a remolc d’aquesta, ja que a Las luminarias l’important és el fil conductor de la història i no els seus protagonistes. Així, la febre d’or a Nova Zelanda és el centre de la història i s’hi descriu el moment en què arriben moltes persones a la costa oest per fer fortuna a les mines d’or.

Una d’aquestes persones és el protagonista de la novel·la, Walter Moody, que quan arriba a Hokitika, el poble on vol fer fortuna, es troba amb una reunió secreta de 12 dels seus habitants més adinerats, i aquí descobreix l’existència d’un misteri al voltant d’uns assassinats no resolts.

Partint d’aquesta situació es van descabdellant un seguit de fets en què una vintena de personatges van agafant el relleu del protagonisme per reconstruir així un trencaclosques ple de conspiracions, estafes, robatoris, segrestos, crims... És una trama absorbent i original que va establint paral·lelismes entre els protagonistes i els arquetips que representen els seus signes del zodíac.

Aquesta relació personatge-arquetip ajuda a entendre les relacions entre els diferents protagonistes, i també serveix per interpretar el desenvolupament la història. L’autora utilitza els signes del zodíac i el seu comportament al cel de Nova Zelanda per estructurar la novel·la i a partir de les cartes astrals en va teixint la trama. El resultat d’això és que cada personatge correspon a un signe del zodíac i és el protagonista d’un capítol, i cada capítol té la meitat d’extensió que el capítol següent. Tot plegat fa que Las luminarias tingui 800 pàgines.

Però no us ha d’espantar la seva extensió, ja que si us endinseu en la història no se us farà gens llarga. L’inici potser és una mica lent, ja que hi ha moltes i importants descripcions, però un cop passada aquesta introducció el més segur és que no podreu parar de llegir.

______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 28 d'octubre de 2015.