dimarts, 14 de juny del 2016

Comencem l'estiu amb novetats!


Estem a les portes de l'estiu i des de la Biblioteca us volem oferir un bon ventall de lectures per passar aquests dies de lleure i de vacances. Trieu i remeneu! Cliqueu a sobre el títol per consultar si estan disponibles.


dijous, 9 de juny del 2016

La Biblioteca recomana... Les pereres fan la flor blanca

http://www.rayoverde.es/wp-content/uploads/2015/07/portada_les-pereres-fan-flor-blanca.jpg 

Avui us recomanem la lectura d’una novel·la curta, només té 160 pàgines, però que són molt emotives. Es tracta de la novel·la titulada Les pereres fan la flor blanca, de l’autor holandès Gerbrand Bakker. En català, i també en castellà, Los Perales tienen la flor blanca, l’ha publicat Raig Verd.

La història que explica Bakker és la situació familiar en què es troben dos germans bessons, un altre germà més gran, el seu pare i el seu gos. En un moment donat la vida de tots ells canvia radicalment ja que com a conseqüència d’un atropellament que pateixen els nens, el primogènit, en Gerson, es queda cec quan només té 13 anys.

L’autor ens explica com la família es va adaptant a aquesta nova situació des de tres perspectives diferents: la dels bessons, en Klaas i en Klees, la d’en Gerson, i la del gos. I ho fa amb una narrativa molt tendra, suau, que captiva des del primer moment per la manera com t’endinsa en les emocions més profundes, amb calma i serenitat.

Suposo que heu pogut endevinar que Les pereres fan la flor blanca no és cap novel·la trepidant, no hi trobareu ni acció ni intriga. És una novel·la simple, amb descripcions sintètiques, evitant els detalls irrellevants i resseguint el fil argumental amb diàlegs plens d’emotivitat.

És una novel·la dura, punyent, incisiva... explicada des de la innocència infantil i, per tant, molt propera i directa. Les relacions familiars hi són molt ben explicades, sobretot l’amor fraternal, i des del recer familiar els protagonistes accepten que l’atzar a vegades ens juga males passades i les desgràcies vénen quan menys ens les esperem.

És una novel·la que us recomano de totes totes però si no esteu en un bon moment d’ànims millor que la llegiu en una altra ocasió ja que us pot deixar ensorrats. El patiment i el dolor hi són molt presents però també la naturalitat i l’amor.

Els silencis i els buits que deixa Bakker a través de la seva narrativa prenen una importància cabdal en la història, creant unes subtileses meravelloses. Tot plegat fa que Les pereres fan la flor blanca sigui una novel·la d’una gran qualitat literària. Llegiu-la i gaudireu de la seva sensibilitat.
______________________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 8 de juny de 2016.
 
 

dissabte, 28 de maig del 2016

dimecres, 25 de maig del 2016

La Biblioteca recomana... El último día de Terranova

 

Aquesta setmana us volem recomanar la darrera novel·la de l’escriptor gallec Manuel Rivas. Es titula El último  día de Terranova i l’ha editat Alfaguara.

Terranova és el nom d’una llibreria situada en un poble gallec, on hi conflueixen diferents històries explicades en primera persona pel seu amo, Vicenzo Fontana. Algunes d’aquestes històries sorgeixen de la memòria del narrador, se situen sobretot a la segona meitat dels anys 70, al final de la dictadura franquista, i parlen de llibres prohibits, de fanatismes i clandestinitat. D’altres són històries en temps present, quan la llibreria està a punt de tancar per culpa de la pressió immobiliària.

El llibreter és el principal protagonista de la novel·la, però a través d’ell coneixerem els seus pares i el seu oncle, que abans de posar la llibreria es dedicaven a introduir i distribuir llibres que a l’Estat espanyol estaven prohibits. Tot per preservar la cultura i mantenir l’esperit de lluita contra la dictadura. I després, ja al capdavant de la llibreria Terranova, continuarien la seva lluita oferint un espai de cultura i llibertat on es reunien les persones més erudites per poder intercanviar impressions i també llibres.

La trama es desenvolupa entre Galícia, Madrid i Buenos Aires, d’on prové una jove anomenada Garúa, que Vicenzo coneix cap a l’any 75. Ella també és una lluitadora contra la dictadura del seu país, d’on ha fugit de la repressió militar.   
Totes les històries estan relacionades amb llibres i, per tant, hi ha moltes referències a obres literàries i als seus autors. Es pot dir que El último día de Terranova és un homenatge a la cultura i als llibres i és també un exercici de memòria històrica sobre l’actitud de certs personatges que pretenien anul·lar tota forma de cultura, ja que era vista com a contrària a la “causa”.

Manuel Rivas construeix unes històries molt ben tramades que mostren la importància de la transmissió del saber per deixar enrere la intolerància i la censura i aconseguir un món millor. I en aquest context la llibreria esdevé una trinxera des d’on en temps passats s’exercia la resistència contra la repressió política i a l’actualitat contra la pressió econòmica i immobiliària.

Si sou dels que us agrada perdre-us en una llibreria i podeu passar-hi hores mirant i fullejant llibres, us entusiasmarà aquesta novel·la. Si no sou d’aquests però us agrada la bona literatura, la prosa escrita amb delicadesa i amb llenguatge poètic, i us agrada assaborir cada paraula, entrant en la història a poc a poc, també us la recomanem, no us decebrà gens.
______________________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 25 de maig de  2016.