Aquesta
setmana us volem comentar una novel·la que Raig Verd va editar fa un parell
d’anys en català, es titula Deu oques blanques. El seu autor és l’escriptor holandès Gerbrand Bakker, que l’any
2012 va guanyar el Premi Llibreter amb la novel·la A dalt tot està tranquil.
La
protagonista és una professora d’anglès de la Universitat d’Amsterdam que se’n
va a viure en una granja solitària a Gal·les. Una granja on, quan hi arriba, hi
ha deu oques blanques però que aniran desapareixent misteriosament. D’entrada
la història planteja molts interrogants que el lector anirà descobrint de mica
en mica. L’autor ens va desvelant els fets que han provocat que la protagonista
s’hagi refugiat en aquest indret però també hi haurà altres causes més ocultes.
En la
novel·la hi és molt present la poesia ja que la protagonista està realitzant
una tesi sobre la poetessa nord-americana
Emily Dickinson i s’hi fa referència en més d’una ocasió i també hi podem
llegir alguns dels seus poemes.
Amb el
relat s’intueix que la professora passa per moments difícils, que necessita
estar sola, tenir tranquil·litat per sentir-se bé i recuperar-se d’allò que la
trasbalsa. L’entorn on s’instal·la a viure li és molt acollidor i l’autor ens
el transcriu de manera magistral amb unes descripcions molt acurades
transmetent al lector la gran sintonia que troba la protagonista amb la
naturalesa que l’envolta, tant amb la vegetació com amb els animals. Excepte
les deu oques, que donen un punt inquietant a una trama que es va descabdellant
amb harmonia.
La manera
com l’autor ens fa entrar en la història és molt especial ja que va canviant la
veu del narrador perquè coneguem els fets des de diferents punts de vista i, a
més, deixa entreveure certes situacions però sense acabar-les d’aclarir del
tot. Tot això fa que el lector hagi d’interpretar a la seva manera, d’anar
traient les seves pròpies conclusions fins que la trama fa un gir inesperat i
ens trobem amb nova informació que convida a reinterpretar un altre cop els
fets. És una novel·la que es viu molt intensament, es fa molt propera al lector
que gairebé se’n sent partícip.
Bakker
aconsegueix construir un relat emotiu i alhora impactant, gràcies a una prosa
molt precisa i simple, i a un format narratiu molt estimulant. Amb aquesta
novel·la l’autor planteja interrogants molt profunds, que tard o d’hora
apareixen a les nostres vides i que ens vénen a demostrar la superficialitat
dels temps que estem vivint.
_______________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 2 de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada