Aquesta
setmana us portem una novel·la autobiogràfica de l’escriptor noruec Karl Ove Knausgard. Es titula La mort del pare
i és la primera del total de sis que conformen aquesta autobiografia en volums
titulada La meva lluita. En català
l’ha editat L’altra editorial i en castellà Anagrama.
Amb aquesta
novel·la l’autor fa un repàs de la seva vida des de la infantesa fins que el
seu pare mor consumit per l’alcoholisme. Així, té dues parts, la primera que és
narrada des del nen que va ser Karl Ove, i la segona narrada ja des de l’edat
adulta quan fa front a la mort del seu pare.
És una
novel·la que recrea la vida quotidiana de l’autor, les seves emocions i
reaccions, com viu i pensa als seus quaranta anys i com el seu passat explica
el seu present. Aquest primer volum ens acosta a la seva infantesa i
adolescència, amb les seves primeres experiències amb l’alcohol, el sexe,... la
relació amb els companys i la passió per la música. Però també fa palesa la
seva solitud en una situació familiar difícil, amb una mare distant i un pare
amb canvis constants d’humor a qui té por.
És una
història molt directa, que atrapa des de la primera pàgina per la seva sinceritat,
perquè mostra una realitat com podria ser la de qualsevol de nosaltres, amb
molt realisme i amb reflexions personals constants però també universals. La
societat, les religions,... són temes que tracta profundament, amb reflexions
sobre l’existència i el fet de lluitar dia a dia per tirar endavant.
La mort del pare és
una història narrada d’una forma peculiar ja que l’autor a estones abandona la
línia narrativa per parar-se en alguna reflexió que pot durar dues o tres
pàgines, fins que torna a agafar el fil conductor com si res. Però no per això
és difícil de seguir, al contrari, atrapa d’una manera que t’endinsa en la
història i alhora et fa pensar. Revius amb l’autor les seves frustracions i
febleses i entres directament a la seva intimitat, que té moments rutinaris
però també situacions dures, intenses.
Karl Ove
Knausgard amb aquesta novel·la fa un exercici d’introspecció implacable però ho
fa des de la distància i amb la ferma intenció d’arribar fins al final de
l’exploració, tant de la seva intimitat com de la societat que l’envolta. I tot
plegat ho fa amb una prosa fluida i plena de detalls, deixant ben clar que la
seva vida, com la de tots nosaltres, està plena, en gran part, de coses sense
importància.
A part
d’aquesta primera novel·la de La meva
lluita, fins ara s’han traduït i editat en català les dues següents, que
són Un home enamorat i L’illa de la infantesa, per si us vénen
ganes de continuar amb la història de Karl Ove. L’ordre és indiferent ja que
són lectures independents. És més recomanable L’illa de la infantesa que Un
home enamorat.
_________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 9 de desembre de 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada