La Biblioteca recomana... Puresa

Avui us parlarem d’una novel·la titulada Puresa (Purity), de l’autor nord-americà Jonathan Franzen. En català l’ha editat Edicions 62 i en castellà Salamandra.

La protagonista de la història és la Purity Tyler, tot i que tothom l’anomena Pip, una jove okupa que tot just ha acabat els estudis a la universitat i necessita diners per tornar el crèdit que va demanar per pagar-se’ls. Té una mare depressiva amb qui manté una relació de confrontació total i desconeix qui és el seu pare ja que la seva mare no li ha volgut dir mai. En aquesta situació en què la Pip no troba el seu lloc ni veu clar el seu futur decideix acceptar una beca per anar a treballar a Bolívia en una empresa que es dedica a revelar informacions secretes, tant de persones com de governs i entitats o corporacions.

A partir d’aquí Pip coneix a l’Andreas Wolf, que dirigeix l’empresa i treballa per poder explicar certs secrets que beneficiaran a tot el món, però en canvi en té molts de personals que no vol desvetllar.

La novel·la tracta molts temes que s’uneixen en un fil conductor que és la Pip. A partir de les situacions que anirà vivint la Pip i els altres personatges que es mouen al seu entorn, l’autor desenvolupa diferents qüestions que li serveixen per reflexionar i fer-nos reflexionar sobre la veritat i la puresa, l’honradesa i la coherència, internet, la manipulació i el poder dels mitjans de comunicació... Informació versus intimitat. Segurament cada lector en farà diferents interpretacions perquè realment Franzen, a través dels seus personatges, parla de moltes coses.

Puresa també és una novel·la que fa riure. Potser per treure ferro de certes situacions compromeses, Franzen utilitza la sàtira per alleugerir la tensió. Una tensió que té alts i baixos però que a mesura que avança la història es va fent més present, més trepidant i incisiva.

Les set-centes pàgines que té la novel·la serveixen perquè coneguem molt bé cada personatge. La seva vida passada, sovint marcada per alguna situació desagradable, i els seus sentiments, que l’autor descriu molt meticulosament, ajuden a entendre l’actitud de cadascun d’ells i manera d’actuar. Tot plegat fa que la història sigui molt real.

Puersa és una novel·la ambiciosa, amb diàlegs imparables, amb reflexions profundes i amb dosis d’humor. Una novel·la per seguir reflexionant un cop acabada.

_____________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 24 de febrer de 2016.