SAMPEDRO, José Luis. La sonrisa etrusca.
Un vell camperol calabrès arriba a casa dels seus fills a Milà per
fer-se una revisió mèdica. Allà hi descobreix el seu últim amor, una criatura
en qui bolcar tota la seva tendresa: el seu nét, que es diu Bruno, com a ell l’anomenaren
els seus camarades partisans. També allà hi viu la seva última passió: un amor
que, amb la seva llum, cobreix els últims moments d’una vida que, al seu
final, en pot sentir la seva pròpia plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada